La mala salut mental és més elevada en dones amb inseguretat residencial, que a la vegada també pateixen pobresa energètica i alimentària. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi del CIBER d'Epidemiologia i Salut Pública i el grup d'Habitatge i Salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona publicat a la revista Journal of Urban Health.

Segons l'estudi, mentre que la probabilitat de patir mala salut mental de la població general de Barcelona se situa al 19,5% en el cas de les dones i al 14,5% en els homes, en el cas de les persones amb inseguretat residencial els percentatges augmenten al 89% (dones) i al 85,3% (homes). A l'estudi hi han participat unes 350 persones que van acudir per primera vegada a la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i l'Aliança contra la Pobresa Energètica entre el 2017 i el 2019.

En un comunicat, l'Agència de Salut Pública de Barcelona explica que s'ha analitzat "com la relació de la tinença de l'habitatge i conviure amb inseguretat residencial i pobresa energètica o inseguretat alimentària afecta a la salut mental". Això s'ha fet analitzant tres indicadors: risc de mala salut mental, l'ansietat o depressió autodeclarda i l'ús de psicofàrmacs.

Entre les dones, la salut mental era pitjor en aquelles que vivien en un habitatge ocupat i amb inseguretat alimentària. "Observem que a major nombre de situacions de privació material empitjorava aquesta condició, i entre els homes els resultats no van mostrar un patró tan clar, encara que els que sofrien més coexistència d'inseguretats tenien pitjor salut mental", ha assenyalat Carme Borrell, cap del grup del CIBERESP a l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

En conseqüència, des de l'ASPB també defensen que la interacció entre diferents dimensions de privació material, que es donen de manera simultània en el si de les llars, planteja la necessitat d'abordar els fenòmens com la inseguretat residencial i la pobresa energètica de manera no aïllada.

Sobre aquesta qüestió, Juli Carrere, primer signant del treball i investigador de l'ASPB, considera que "les persones responsables de les polítiques públiques haurien d'abordar aquesta problemàtica tenint en compte la complexitat de les persones que pateixen inseguretat en l'habitatge".