Probablement, el títol pugui merèixer algunes crítiques, però com que sempre es tracta de fer arribar un missatge al lector, opto per mantenir-lo. Perquè en aquesta època de l’any, les maduixes i els maduixots ens generen problemes a l’hora de conservar-los a les nostres cuines.

Tot comença amb l’envasat en origen i en bosses de plàstic relativament transparent que duen anotada una data de consum preferent, no sempre raonable. Bosses que no permeten verificar el seu estat i que, en la majoria dels casos, mostren una diversitat notable del punt de maduració.

Plantegem el primer problema. La velocitat de maduració de maduixes i maduixots que produeix i acumula gas carbònic i humitat dins de la bossa, desoint la recomanació tècnica de practicar uns quants foradets en l’envàs per minoritzat els efectes d’aquesta respiració. La reflexió és evident. Si hem de deixar la bossa de maduixots a la nevera, foradeu-la per tot arreu i amb moderació.

Quan arribi l’hora de preparar-los, com que segurament no els hi fareu la pell a tots, comporteu-vos com un duaner. Separeu els que demanen a crits una mica més de maduració, aquells que han ultrapassat l’estat raonable i mostren ja zones afectades per cops, fongs o alteracions, i els que demanen anar a taula a defensar el seu honor.

El destí és clar. Aquells que estiguin en el seu punt, però no tinguin lloc en la preparació del dia, han de ser conservats, secs i en lloc, sec, en estat original, refusant la temptació de retirar el copoll verd o la part blanquinosa. De moment, però, passen la frontera junt amb les que esperen tancar la maduració en les mateixes condicions.

Queden les “afectats”, amb alguna macadura. Caldrà valorar si aquesta els invalida per entrar a la nostra cuina i, en cas de no ser així, requereix l’amputació de la part afectada. Aquests i els que estan a fregar la sobre maduració, necessiten però una nova situació. El seu destí no pot ser el dels sans i bonics. Per tant, els congelarem en espera de fer-ne algun preparat. Sense apilar-los. Disposant-los sense que es toquin i en un paper d’alumini fins a la congelació, que aleshores ja ens permetrà reunir-los tot “concentrant-los” en una bossa de congelador. En conseqüència, la duana estableix tres categories. Els llançables, els conservables i els consumibles..