Com sol passar unes setmanes abans del principi de la lliga de futbol professional, quan els equips fan la seva renovació de plantilla, ara acostuma a ser un bon moment per renovar la plantilla del nostre celler particular. Perquè, per molt que els experts i les revistes enològiques, facin les llistes de rigor (sempre amb l’ombra de les intervencions dels poderosos que dobleguen algunes voluntats i opinions amb el talonari), cadascú de nosaltres té dret -qui paga mana- a discrepar d’alguns dels elegits o a entestar-se en algun vi per mor d’algun fet excepcional o emocionalment intens que, en el seu moment, ens va fer jurar fidelitat eterna a aquella garnatxa que, encara avui, ens té el cor robat. Com continua tenint-lo aquell extrem esquerre que molts ja qüestionen en el nostre equip favorit.

El que jo voldria proposar-vos avui, és una forma ordenada de fer aquesta renovació de plantilla en el vostre celler. Tenint en compte que ara és el moment ideal per fer-la, ja que els cellers han començat a treure les seves joies de la corona però també les joves promeses. Tots dos en forma de vi.

Per tant, és el moment ideal per passar pels vostres cellers de confiança (o la botiga que els reuneix a la gran ciutat) i demanar -naturalment, pagant- un mostrari d’aquells vins que us agradaria tenir a casa. Un negre de cos, un blanc aromàtic i fresc, un rosat ben afruitat, etc.

Aconseguits els vins amb un ventall de tres o quatre per cada “necessitat”, arriba el moment de convocar la família o els amics (depèn de quin sigui el company de tast més habitual i fiable) i fer una sessió plenària que defineixi els vins “de l’any” i doni la llista dels que ara -sense massa dilació, que allò que és bo dura poc- anireu a comprar. En prou quantitat per arribar, raonablement, a la pròxima tardor.

Potser aleshores serà el moment de posar a prova la vostra elecció. Aquell vi o vins que heu triat i que el prescriptor de moda no recomana. I que podem comparar, en un enèsim tast, amb aquell que tothom proclama -sovint d’oïda- com el millor vi de l’any.

Perquè, com diu la dita, “tants caps, tants barrets”