No tots els consells, per originals que semblin i atractius que resultin, han de ser acceptats a ulls clucs. TikTok n’és un exemple. Fins i tot en el camp de la cuina on qualsevol “influencer” pot escampar una idea o promoure un producte que, passats pel sedàs de la lògica o la ciència, demostren la seva falsedat o, en el pitjor dels casos, els seus possibles efectes perjudicials.

Per exemple, des de les xarxes socials s’ha impulsat aquest 2024 la geofàgia, una pràctica consistent en menjar directament terra. Un consum que es justifica per la gran quantitat de minerals i microorganismes que conté i que el nostre sistema digestiu utilitza. I que porta a considerar-ho com una “pràctica saludable” basant-se en el consum que se’n fa (moderat, però consum) en algunes cultures primitives molt concretes i d’una forma força ritualitzada que res té a veure amb el consum “dirigit” que poden promoure entre els seguidors de TikTok.

Agradi o no, la velocitat amb què se solen propagar tots aquests nous models de consum, hauria de fer actuar a les autoritats. Sanitàries o no.

No podem deixar un tema tan important com la nostra alimentació i salut en mans d’uns suposats experts en dietètica i altres disciplines properes.

A més, cal tenir clar que aquests “modes” no només ens afecten a través d’allò que mengem. Igual d’important o més és el com ho consumim. Les pràctiques nutricionals, mancades de qualsevol aval científic, que busquen, la major part dels cops, un consum ràpid i compulsiu que permeti disposar de més temps lliure a l'usuari. L’anomenada cultura del “hustle”, de la pressa per menjar, que s’està implementant en els nostres joves i no tan joves i que res té a veure amb l’acte civilitzat i reflexiu d’alimentar-se. Encara que vagi recoberta, com les joies daurades, d’una capa de falses veritats suposadament científiques que inciten a seguir-la. Un estudi recent apunta que el 75% dels productes promocionats per TikTok (i similars, naturalment) no compleixen els estàndards nutricionals de l'OMS.