Tot va començar, ja fa uns anys, amb un reclam publicitari. Una manera més o menys elegant de posar un preu una mica més alt a canvi d'oferir als usuaris de neveres, encara amb el congelador integrat en un únic cos que formava l'aparell, l'anomenat "no frost". Un avantatge que, segons deia la publicitat, permetia conservar millor els aliments.

La cosa estava en el fet que el frigorífic en qüestió tenia un mecanisme que assecava l'aire de la nevera, evitant o minimitzant així la formació de gebre a la part del congelador. Però aquell nou invent tenia també un altre avantatge. En eliminar la humitat de l'aire, impedia que les verdures, especialment les de fulla com enciams o espinacs, s'anessin impregnant de l'aigua que generaven i que, en condicions naturals, afavoria el creixement de bacteris i fongs que, a part del pansiment, alteraven els aliments.

Avui, el sistema està ja incorporat a totes les neveres i, per tant, ja no és motiu destacat a les etiquetes. Però l'usuari segueix, en general, sense saber com ha de variar els seus comportaments. I continua guardant l'enciam a la mateixa bossa de plàstic, tancada, que acumula humitat i espatlla el producte. O deixant-lo fora de la bossa i, sovint també, dels calaixos tancats de la part inferior, fet que accelera el pansiment de la verdura i li fa perdre, en el cas de les amanides, el cruixent. Un problema que se sol estendre al mesclun i similars que, mentre estan a la bossa precintada i en atmosfera especial, es mantenen impecables, però que, en entrar en contacte amb l'aire normal, inicien un procés ràpid de pansiment llevat que les conservem en un calaix o caixa que, de tota manera, no han d'estar mai completament tancats.

Agradi o no, la nevera hauria d'anar evolucionant cap a un armari de capses. Al marge de conservar millor els aliments, permet no barrejar olors i fer inventaris ràpids.

Però sense caure en el parany de fer un mostrari de capses diferents aprofitades. Generalment, cada fabricant pensa pel seu compte com apilar les seves.