Catalunya serà el 2025 la Regió mundial de la Gastronomia després de seduir l'Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT) fundat el 2012 per salvaguardar i promoure la diversitat gastronòmica i que el 2016 ja ens havia concedit el títol de Regió Europea de la Gastronomia.

Cal dir, però, que mèrits en tenim. I molts. Perquè no endebades, en la nostra bibliografia hi ha alguns dels primers llibres de cuina escrits en llengua vernacla i que, per tant, marquen la identitat i origen de la nostra gastronomia.

Començant per l'anònim "Llibre de totes maneres de potatges de menjar" del 1324 i més conegut com el "Llibre de Sent Soví", seguint pel "Llibre del Ventre de la Canonja de Tarragona" de Guillem Clergue i del 1331, i rematant amb el popularment conegut com a "Llibre del Coch" del segle XVI, escrit pel mestre Robert, cuiner del rei Ferrando de Nàpols del qual es conserva una edició del 1520 que conté, entre les més de dues-centes receptes, algunes d'origen occità i italià sense incloure, però, receptes de Castella, tot i haver-se traduït al castellà l'any 1525, ser editat diversos cops i assolir un gran prestigi a Europa com ho demostren les receptes copiades en el prestigiós "Arte Coquinaria" que considera els cuiners catalans els millors del món.

Si alguna cosa mostra aquest pedigrí és que l'expansió catalana per la Mediterrània no fou només una qüestió militar. Que la cultura europea deu a la nostra llengua i cultura altres aportacions entre les quals caldria -ara es reconeix- incloure la gastronomia. I que aquells que veiem en la coca de recapte un antecedent de la pizza, potser no anem tan errats com molts diuen. Indicis no en manquen.

Serà, doncs, un bon moment per posar en relleu, no sols la nostra creativitat. També la nostra història gastronòmica hauria de tenir el seu lloc en la cultura del nostre planeta. I, agradi o no, des de la dimensió dels nostres Països Catalans que existien en aquells moments i que avui encara reivindiquem amb força.