SI SOU SERVITS: 12/12/2022
 
El darrer ritual


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Ja som a Nadal. El moment de l'any ritual per excel·lència. Especialment a la taula i els dies assenyalats. Per tant, potser és el moment de recordar que moltes de les nostres tradicions venen de molt antic. I permeteu-me que em centri en el plat principal del dia de Nadal. La bèstia rostida.

I dic intencionadament la bèstia perquè, com sabeu, no tothom està d'acord en la seva identitat. Sobretot després que l'indiot hagi acaparat l'atenció gastronòmica nadalenca, junt amb la carabassa del Halloween.

Perquè està més que demostrat que abans de la seva arribada i implantació, era el gall qui mereixia tots els honors de la taula nadalenca o de l'àpat de la noblesa. Un gall que sovint prenia la forma de capó després d'haver estat degudament sanat i engreixat. Tant per fer la seva carn més tendra i semblant a la de la gallina, com per aconseguir una peça de més pes que permetés atipar més comensals.

Però potser cal anar més enrere - al temps dels romans - per recordar que foren ells els primers que varen practicar la castració dels mascles de gall per poder obtenir aquesta major melositat de la carn que esmentava abans. I tot perquè la llei romana prohibia menjar gallina, destinada únicament i exclusivament a la producció d'ous, de consum i conservació generalitzada a disposició dels exèrcits romans escampats arreu d'Europa. Una aristocràcia capaç de fer arribar els peixos vius a casa seva, podia donar el tomb a aquell impediment. Com farien, anys més tard, els primers cuiners dels nobles europeus aplicant una tècnica similar a les gallines que, fruit d'aquesta, esdevenien i continuen esdevenint pulardes.

El problema rau, agradi o no, en la dificultat d'abastir degudament els mercats. En ser una forma de consum pròpia de grans trobades, el seu consum habitual s'ha decantat per les peces menors i trossejades. I els criadors, després d'uns moments de bon negoci, s'han d'enfrontar a una demanda d'aviram que reclama més producció i, el mercat mana, menys temps de cria. I l'any, ai las!, és molt llarg.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 16/06/2026
Les noves pomes d'Eva
No descobreixo res de nou si afirmo que moltes de les pomes del supermercat van maquillades. Si algun cop heu passejat entre pomeres amb fruits penjant, haureu vist que la superfície no és, ni de bon tros brillant. El vent, la pluja, la...
SI SOU SERVITS: 26/05/2026
La dotzena del mal cuiner
Podrien ser més, però potser no és casualitat que hàgim incorporat al nostre llenguatge la dita de “paciència i bons aliments”. Per tant, permeteu-me que em quedi amb els 12 errors en què els cuin...
SI SOU SERVITS: 27/04/2026
Crear complicitat
No hi ha dubte que l’educació dels nostres fills i nets no és només una qüestió d’escola. Molts altres aspectes de la vida quotidiana han de ser practicats, reforçats o corregits en l’entorn f...
SI SOU SERVITS: 15/04/2026
La duana dels maduixots
Probablement, el títol pugui merèixer algunes crítiques, però com que sempre es tracta de fer arribar un missatge al lector, opto per mantenir-lo. Perquè en aquesta època de l’any, les maduixes i els ma...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71