Reconec que jo vaig ser dels que, a l'hora del cafè i després de les postres, em passejava per la llista dels Cohiba, Partagas, Montecristo i companyia per donar més sentit a la sobretaula. Sense menysprear de tant en tant una bona Faria. Hàbit amb el qual un bon dia vaig tallar, justament en una sobretaula de restaurant, pensant en els meus pulmons. I juro que no he tornat a reincidir.

Però aquells records em fan estar al costat dels que encara el practiquen i que probablement veuran la seva tradició estroncada per un decret del govern prohibint fumar als locals de restauració. Afegint un estigma més als amants del fum i d'aquella cerimònia que et feia acostar el cigar a l'orella per, tot prement-lo suaument, comprovar que encara conservava prou humitat i no feia soroll de fulles seques. D'aquell moment en què acostaves la flama a l'extrem "obert" per començar-ne la ignició somorta, ajudada per l'agitació de l'extrem, i just abans d'escapçar l'altre punta amb el "tallapuros" i fer la primera pipada. Que jo no era dels que, en un excés d'esnobisme, convertien la primera xuclada en una bufada, segons ells, purificadora.

Què se'n farà ara d'aquells humidificadors que guardaven una de les joies més preuades de la casa, junt amb els espais del celler? A qui transmetran els sommeliers del cigar (ignoro si tenien nom específic equivalent a les "cigarreres" de les sarsueles que cargolaven les fulles damunt la seva cuixa) tota la seva saviesa?

Perquè dubto que els estancs destinin una persona a aquesta feina. Per tant, ja veieu que acabarem com amb els mòbils. Mirant una plana web on, amb l'habitual vaguetat, ens explicaran quatre coses que haurem d'assajar nosaltres amb més o menys fortuna. Jugant-nos el Montecristo de torn a la ruleta d'haver-ho entès bé. Això, si no tenim a casa algun integrista que, per donar suport al govern, ens comenci a atabalar parlant dels efectes nocius del tabac i acabi obligant-nos a anar a fumar al balcó.

I que consti, insisteixo, que fa més de vint-i-cinc anys que vaig deixar de fumar.