Ja els he vist al supermercat. Per cert, a un preu desorbitat que el rètol anunciant intentava camuflar tot destacant el preu per cent grams i ja no el més habitual del quilo. Un parany en el qual, pel que vaig veure, molta gent queia. Perquè en pocs moments, aquelles deu o dotze safates de bolets que estaven exposades, van volar.

Puc entendre, però, que els fanàtics d'aquesta menja, vist el panorama dominant de sequera i calor, pensin en allò de no deixar per demà el que es pot fer avui. I el cert és que eren bolets una mica justos de mida però amb un aspecte immillorable.

En qualsevol cas, deixeu-me que recordi que sempre hi ha la possibilitat d'esperar el moment de màxima abundància - i lògicament de preu més baix - per preparar uns quants pots tot netejant-los bé, passant-los per una paella amb sal gruixuda i foc suau fins que hagin deixat anar tota la seva aigua, i fer-los coure en aigua i vinagre a parts iguals fins a arrencar el bull. Escorreguts immediatament, atapeïu-los als pots i cobriu-los amb oli abans de tapar-los. Que no tot ha de ser fer conserves de fruita.

Però tampoc vull oblidar-me de fer una crida a la serietat i precaució a l'hora d'intentar tenir bolets de franc tot anant a donar un tomb pel bosc. Recordeu que les imprudències i les gosadies poden ser castigades per la mateixa natura en resposta al càstig que nosaltres li apliquem tractant-la sense cura.

Com en tants altres productes habituals, hem d'anar-nos acostumant a la coexistència dels productes autèntics i de qualitat, amb els més o menys manipulats o criats en condicions artificials. Exemples no en manquen. Des dels musclos dits de roca al costat del de l'explotació en musclera, fins als pollastres de granja i D.O. al costat dels criats en naus industrials. Triem doncs, per cada ocasió i amb coneixement de causa, el que més s'hi ajusti.

Agradi o no, sembla que l'alimentació del futur anirà cada cop més per aquest camí. Que no deixa de ser una variant del cada cop més popular i aconsellat "consum responsable".