Com en el magnífic conte curt de Pere Calders on els orientals ocupen lentament i discrets, el nostre entorn, la gastronomia - o potser hauríem de dir la cuina per ser més precisos - s'ha vist envaïda per la moda de les cremes.

I jo, sincerament, no crec que sigui una moda passatgera. De fet, aquest canvi d'hàbits afavorit per la simplificació dels processos culinaris que suposa tenir al nostre servei les trituradores i batedores de darrera generació, l'intueixo com a similar al que l'home d'Atapuerca va patir o gaudir -segons es miri- quan va aprendre a coure la carn, passant de menjar, primer la carronya que deixaven els carnívors més poderosos que ell i després la carn fresca que li permetien capturar les seves eines i estratègies.

Una cocció que, de passada, li va servir per nodrir als seus majors amb les dents i queixals desgastats pel consum de llavors gramínies amb la coberta més o menys dura. Talment com avui, les cremes serveixen per alimentar els més joves i els més grans sense que hagin de fer esforços per mastegar el preparat.

Però, insisteixo, la principal raó rau, al meu entendre, en la simplificació de processos que permet, hàbilment combinada amb arguments nutricionals no massa clars, fomentar la implantació de menjars crus, de masticació curta o nul·la, i "preparables" en uns pocs minuts gràcies a màquines que no tardaran gaire a ser absolutament programables. Prescindint fins i tot de l'ajudant que avui posa la pastanaga quan li mana la veu més o menys seductora de la màquina trituradora, i abans d'engegar el programa de cocció a l'hivern o reclamar la incorporació d'un parell de glaçons a l'estiu.

I no és l'únic cas. Fruit del sovintejat de sushis, sashimis, carpaccios i altres "delícies" orientals, digueu-me qui és capaç avui d'enfrontar-se, amb certes garanties d'èxit, a un peix al forn que no hagi estat prèviament escatat i desespinat?

Tot sigui per poder enllestir un plat en 5 o 6 minuts. Mentre a la TV fan una tanda d'anuncis.