SI SOU SERVITS: 12/05/2022
 
Amanir i remollir


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Arriba el temps de la calor i, amb ell, les amanides i el dilema sobre com hem de preparar-les. Només cal recordar el debat sobre el penedesenc xató i les dues versions que es contraposen. La cruixent i esponerosa dels que l'amaneixen en el darrer moment i la tova i rebaixada dels que opten per una estona de "covat" que amoroseixi la textura dels ingredients vegetals, en especial l'escarola.

Per això jo proposaria recuperar la paraula remollir per designar l'amaniment que es fa anticipadament. Que deixa que els components de la salsa actuïn, com deia, sobre els ingredients vegetals, estovant-los. No endebades el diccionari parla de disminució de la consistència natural.

A més, això permetria entendre que cada vegetal reclama una atenció més o menys personalitzada. Perquè, amb la popularització dels anomenats "brots tendres" (dolceta, ruca, espinac, dent de lleó, agrella, mostassa, etc.), de fulla prima i delicada, cada cop sovintegen més les amanides "remollides" que deixen la meitat de les fulles adherides al plat i dificulten la seva recollida amb la forquilla. Un fet que abans, amb els enciams i escaroles de les diverses varietats, no passava gràcies al nervi de la fulla que permetia punxar-la.

La conclusió és clara. Si allò que volem amanir són fulles "amb tronxo" o productes similars, podem decantar-nos pel remollit i incorporar-hi l'oli, vinagre, sal i demès, més o menys a raig. Generosament. Però si anem pels brots tendres de fulla petita i fina, hauríem d'amanir-los també delicadament. A poder ser amb l'ajut de sengles esprais que permetin vaporitzar l'oli i el vinagre, repartint-lo homogèniament per tot el plat.

Segurament, més d'un pensarà que "me l'agafo amb paper de fumar". Que el que compta és allò que hi ha en el plat i que el comensal es menja. Però, si tant volem afinar tot allò que duem a taula, ni que sigui en una nit informal d'estiu, bé estarà que no passem per alt cap detall. Un plat d'amanida buit, amb el fons ple d'oli i aigua i fulletes enganxades, diu molt poc a favor del cuiner. O no?

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/07/2026
La bossa i la vida
No em negareu que el peix que us han preparat a la peixateria (escatat, desespinat, filetejat, etc..), sovint necessita revisió. Un fet que pot engrescar-nos a comprar-lo sencer per fer-ne nosaltres a casa la preparació.Per fer-ho, us a...
SI SOU SERVITS: 13/07/2026
Alleugerir la taula
Enfrontar-se amb el mirall per repassar el vestuari d’estiu sol ser la via més fàcil de desànim a l’hora de seure a taula, atabalats pels “massa” que ens envolten (dolç, salat, gras, abundant, freq&...
SI SOU SERVITS: 30/06/2026
Conservar espècies
Sembla una redundància. Però mantenir les virtuts i propietats de les espècies no sempre resulta fàcil. Moltes cuines tenen un armari ple de pots petits que fa mesos o anys que esperen que algú els tregui a la pales...
SI SOU SERVITS: 16/06/2026
Les noves pomes d'Eva
No descobreixo res de nou si afirmo que moltes de les pomes del supermercat van maquillades. Si algun cop heu passejat entre pomeres amb fruits penjant, haureu vist que la superfície no és, ni de bon tros brillant. El vent, la pluja, la...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71