SI SOU SERVITS: 26/01/2022
 
Invasió subtil


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

És el títol d'un excels conte curt de Pere Calders que ironitza sobre la colonització d'occident per part dels orientals, que arriben a vendre estàtues de sants fetes a Olot. Una situació que, en l'àmbit culinari, pot reproduir-se en poc temps, a casa nostra i en un dels productes més insospitats. La ceba.

Perquè, sota el nom de "sunion", s'han començat a comercialitzar a Gran Bretanya unes cebes obtingudes per millora genètica als EUA, on ja fa 4 anys que es venen. Amb notable èxit segons els seus productors. Unes cebes que basen el seu èxit en què no fan plorar als que les tallen, piquen o ratllen. La cosa és simple. La varietat no produeix els compostos de sofre, gasosos, que en contacte amb la humitat dels ulls, es transformen en àcids i provoquen l'activació de les glàndules lacrimals que fa que els nostres ulls plorin mentre preparem el modest sofregit. I clar, els cuinetes poden deixar de banda els seus trucs més o menys contrastats - cebes al congelador, un bocí de pa a la punta del ganivet, posar-se ulleres de submarinista, entre d'altres - que provoquen la rialla dels amics i coneguts.

Imagino que Ignasi Domenech, Auguste Escoffier i Santi Santamaria, es deuen remoure a les seves tombes pensant en allò que ens pot arribar a partir d'ara. I en com les seves crides en pro de l'autenticitat dels productes porten pel camí de convertir-se en paper mullat. Perquè aquesta troballa, fins ara limitada al mercat americà i en concret als estats de Nevada i Washington, porta cap a copar el mercat mundial. Això sí, a un preu més del doble del que acostuma a tenir la ceba normal de casa nostra. Aquella que els més valents ataquen directament tot queixalant-la, però que els més prudents passem, un cop tallada, una estona per sal per rebaixar-li la fortor.

Em costa imaginar - com el món del personatge de Pere Calders - un món amb uns alls que no piquin, una llimona que no esmussi les dents o un pebre que tingui gust de canyella. Però clar, el meu avi tampoc s'imaginava un raïm sense pinyols, una llet sense crema o un bistec rus - perdó, hamburguesa - vegetal.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/07/2026
La bossa i la vida
No em negareu que el peix que us han preparat a la peixateria (escatat, desespinat, filetejat, etc..), sovint necessita revisió. Un fet que pot engrescar-nos a comprar-lo sencer per fer-ne nosaltres a casa la preparació.Per fer-ho, us a...
SI SOU SERVITS: 13/07/2026
Alleugerir la taula
Enfrontar-se amb el mirall per repassar el vestuari d’estiu sol ser la via més fàcil de desànim a l’hora de seure a taula, atabalats pels “massa” que ens envolten (dolç, salat, gras, abundant, freq&...
SI SOU SERVITS: 30/06/2026
Conservar espècies
Sembla una redundància. Però mantenir les virtuts i propietats de les espècies no sempre resulta fàcil. Moltes cuines tenen un armari ple de pots petits que fa mesos o anys que esperen que algú els tregui a la pales...
SI SOU SERVITS: 16/06/2026
Les noves pomes d'Eva
No descobreixo res de nou si afirmo que moltes de les pomes del supermercat van maquillades. Si algun cop heu passejat entre pomeres amb fruits penjant, haureu vist que la superfície no és, ni de bon tros brillant. El vent, la pluja, la...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71