SI SOU SERVITS: 23/12/2021
 
Renovar-se o morir


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

De fet, ja en tenim un exemple històric amb la creació del restaurant a França arran de la revolució que feu fora Lluís XVI. Els cuiners, fins aleshores al servei de la noblesa per qui cuinaven i a qui servien, van haver de reinventar el seu ofici per poder seguir practicant-lo tot guanyant-se les garrofes.

Jo ja fa un temps que em pregunto per què els actuals restauradors, sovint assessors de marques comercials a les quals donen prestigi, no han fet el pas que en el seu moment feren les verduleries, carnisseries o peixateries cap al supermercat.

Perquè el cuiner autèntic - altra cosa és l'acabador de plats - també talla i pica la ceba, prepara el sofregit, cuina el conjunt d'ingredients i remata el plat, no? Doncs perquè no posa a disposició del client cuinetes que vol fer un sopar pels amics, la ceba picada? I clar. Qui diu la ceba picada, diu la ceba picada i sofregida. O enriquida amb el corresponent tomàquet. O el sofregit completat i enriquit amb una mica de carn i espècies per fer una bona salsa. O el mateix sofregit, però sense carn i amb verdures per acompanyar una pasta just acabada de bullir. Sense oblidar, naturalment, els plats del tot preparats, amb la carn o el peix acompanyat de la salsa de tomàquet. Es tractaria, simplement, de fer compatible l'oferta d'una llista de preparats per dur a casa i una carta de plats per menjar o emportar. Llista racionalitzada on integrar plats i preparats "permanents" amb altres "de temporada", garantint així l'atenció dels fidels i la dels curiosos.

En el fons, amb la intenció d'ampliar el concepte de producte de proximitat, reservat fins ara als ingredients, al de cuina de proximitat que garanteixi, fins on sigui possible, que el suquet de peix no està fet amb lluç de les mars boreals o patates importades de les planes del Far West. Però també que la salsa que ho enriqueix no ha sortit d'una planta de cuina industrial de qualsevol racó de món.

Com aquells primers restaurants del París revolucionari, on cuiners de ducs i marquesos van posar a l'abast del poble - i la burgesia que naixia- els seus coneixements, els seus plats i el seu bon gust.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 16/06/2026
Les noves pomes d'Eva
No descobreixo res de nou si afirmo que moltes de les pomes del supermercat van maquillades. Si algun cop heu passejat entre pomeres amb fruits penjant, haureu vist que la superfície no és, ni de bon tros brillant. El vent, la pluja, la...
SI SOU SERVITS: 26/05/2026
La dotzena del mal cuiner
Podrien ser més, però potser no és casualitat que hàgim incorporat al nostre llenguatge la dita de “paciència i bons aliments”. Per tant, permeteu-me que em quedi amb els 12 errors en què els cuin...
SI SOU SERVITS: 27/04/2026
Crear complicitat
No hi ha dubte que l’educació dels nostres fills i nets no és només una qüestió d’escola. Molts altres aspectes de la vida quotidiana han de ser practicats, reforçats o corregits en l’entorn f...
SI SOU SERVITS: 15/04/2026
La duana dels maduixots
Probablement, el títol pugui merèixer algunes crítiques, però com que sempre es tracta de fer arribar un missatge al lector, opto per mantenir-lo. Perquè en aquesta època de l’any, les maduixes i els ma...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71