La paraula -nova i encara fora del diccionari- ho diu tot. Si comensalitat defineix el fet de seure tots junts a taula, aquesta paraula, inventada per la cuinera Ada Parellada per l’exposició Què mengem avui ubicada actualment al Museu de Ciències Naturals de Granollers, vol definir el fet de cuinar junts. Fent equip.

Una peculiaritat de la cuina, que la restauració ha mantingut i manté vigent, però que la cuina de casa estava perdent per molt diversos motius, a quin més important.

Ara, amb el maleït confinament, hem redescobert que preparar un àpat en equip pot ser tan “socialitzant” com una partida de parxís, un viatge a Eurodisney o un concert al terrat. Que pastar farina per un pastís, pot ser igual de motivador per la quitxalla que treballar plastilina. I aquest és un redescobriment que no hauríem de deixar decaure.

Hem d’aconseguir incorporar al nostre receptari, plats i preparats que ens permetin la cocuinalitat. Fins i tot que la forcin. Modificant-ne els rituals per donar entrada als aprenents i fer-los sentir partícips d’una tasca col·lectiva important. Evitant el paternalisme de limitar la seva participació a parar i desparar la taula, i donant-los responsabilitats -monitoritzades si cal- en totes les fases de la confecció d’un plat.

De fet, la cuina tradicional ja ho tenia això. Havia inventat el taylorisme força abans que Henry Ford l’implantés a les seves fàbriques de cotxes. O la cuina de Nadal no es repartia entre l’estol de cuineres? O el capó de Festa Major no el partia l’avi davant la taula embadalida?

Caldria que ens forcéssim, per exemple, a preparar la pizza de punta a punta en comptes de demanar-la per telèfon. I que mentre un talla les verdures, l’altre faci la massa que un altre estirarà per cobrir-la amb els ingredients i rematar-ho ratllant-hi el formatge pel damunt. Després, mentre el forn faci la seva feina, serà el moment de posar en comú l’experiència per corregir els errors de cara a la propera vegada que algú digui: Fem una pizza?

O potser l’haurien de batejar com copizza?