Ha arribat l’estiu i, amb ell, el temps de les que jo anomeno “les tres gràcies” i que, ordenades cronològicament, serien l’albercoc, el préssec i la pruna. També conegudes com “de pinyol” i que dominaran el mercat dels fruits d’aquests tres mesos junt amb altres convidats com el meló, la síndria o el raïm primerenc.

Ho faran per diverses raons. Perquè deixen enrere la fragilitat delicada dels primaverals fruits vermells (maduixa, cirera...) que obliga al consum ràpid i la compra sovintejada. Perquè la seva mida ja permet un consum “a peces” molt més pràctic i versàtil a l’hora de dur-la a taula, consumir per berenar a mitja tarda o apagar la set amb una menjada apressada.

També, cosa que les altres fruites no fan tan evident, perquè ofereixen una variabilitat que les fa aptes per diversos usos, combinacions i fins i tot manies. I fins i tot perquè manifesten, amb la seva generosa carnositat, una ferma voluntat d’esdevenir productes del rebost. Ja sigui en forma de compota, melmelada, confitura... o simplement assecats i convertits en prunes seques o orellanes.

I és que, sobretot el préssec, ha anat desenvolupant varietats per tots els gustos i necessitats. Des del d’aigua, de fàcil pelat i consum amb pitet, al groc de pell vellutada que demana pelador i ganivet. Des del gran que convida a la manipulació culinària per integrar-lo en un guisat o amanida, a l’estrafolari “paraguaio” que convida a encerclar el pinyol a mossegades un cop rentat i eixugat. Des de la nectarina de pell lluenta al préssec fort de pinyol independent que permet separar netament les meitats com en l’albercoc o la pruna clàudia tardana.

I encara queda una darrera motivació, important pels temps que corren. Aquesta fruita “de pinyol” és, en aquest moment de l’any i en un percentatge força significatiu, fruita de proximitat. Filla de l’esforç dels nostres pagesos que ara reclamen la nostra solidaritat i ajut. Afanyeu-vos doncs a aprofitar els darrers albercocs, els primers préssecs i les primeres prunes. En fresc o omplint el rebost de dolces conservacions d’aquestes tres gràcies. Les nostres.