El confinament generat per l'epidèmia de la COVID-19 ens està duent a un parany del qual convindria escapar per no sortir del foc i caure a les brases. La televisió i la cuina estan essent, clarament, la sortida de molts ciutadans al tedi de les hores passades dins de casa. Però hauríem d'anar una mica més al fons del tema i acceptar que estem parlant d'una certa televisió i d'una certa cuina.

I com que aquí parlem de cuina, permeteu-me que alerti ràpidament sobre el predomini de la rebosteria en les propostes que es fan, especialment a les xarxes socials, per entretenir-nos als fogons. Una rebosteria que té al seu favor l'amenitat, la laboriositat i la possibilitat de participació dels menuts de la casa. Costa d'imaginar una amanida que no es pugui muntar en cinc minuts o un guisat que no es pugui controlar de mentre va fent. Donant-li una ullada i fent-li una remenada. I clar, això no resol el problema de l'avorriment.

Però aquest decantar-se pels pastissos i el forn, té una contrapartida perillosa si es combina amb una situació vital bàsicament sedentària. El sobrepès. Sobretot perquè els pastissos solen ser fets amb productes elaborats de gran contingut calòric i poca vitamina i fibra.

Potser és el moment de recordar que la cuina, en general, té un capítol força important de receptes entretingudes que serveixen per preparar fons de cocció (salses, brous, sofregits, melmelades...) que facilitaran la feina futura davant dels fogons. Fins i tot de receptes que permeten deixar el preparat en repòs dins del pot o del congelador, en espera d'una urgència o un imprevist. Evitant el pas per l'armari de plats precuinats del supermercat.

I no són aquests darrers els plats habituals a les taules de casa nostra? Doncs, potser, ja que tenim temps, és el moment de fer una reflexió. Què és més important a l'hora de dur els plats a taula, la salut dels comensals garantida pels productes de proximitat, o la poca feina del cuiner?

Jo diria que estem caient en el parany massa sovint. Que, si ens esforcéssim una mica, hi ha alternatives. I no poques.