SI SOU SERVITS: 11/12/2019
 
Cuina circular


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Venim de la Cimera del Clima on tots, cuina inclosa, hem rebut retrets i invitacions a funcionar amb més respecte pel planeta. A través de conceptes com el d'economia circular que sonen a novetat però que, a poc que reflexionem, veurem que són més vells que anar a peu.

Perquè les masies catalanes –per posar un exemple- ja treien els aliments de l'entorn i, després de cuinar-los i menjar-los, els hi tornaven en forma de residus compostables que es convertien novament en aliments. Avui, aquell cercle virtuós i de proximitat s'ha convertit en una volta al món. Els espàrrecs ens arriben del Perú i els residus poc compostables els enviem a un abocador de la Xina o Àfrica. I clar, per fer tot aquest circuit, necessitem milions de tones de combustible que ens podríem estalviar. D'això en té la culpa la cuina?

Però hi ha un aspecte en el que potser sí que hem d'entonar un cert mea culpa. La mandra que ens fa entrar a la cuina. Tant se val que estudis d'absoluta solvència demostrin que, per exemple, el pa fet a casa surt a meitat de preu del que comprem ja fet i que, a més, podem superar-ne la qualitat amb els ingredients que triem i millorar els processos de preparació i cocció. La fal·lera del temps lliure –que molts després malbaraten en activitats inútils o perjudicials pel medi ambient- ens empeny al producte llunyà, ja preparat, amb ingredients afegits de dubtosa bondat i ple d'embolcalls de plàstic. Resulta tan còmode arribar a casa, obrir la nevera, passar un envàs pel microones i menjar el que s'ha escalfat...

Amb això, estem aconseguint que la cuina nacional, regional, local o de casa, de la qual tan cofois estàvem, es vagi esvaint, diluïda en un aiguabarreig de cuina mundial on només sobreviuen aquells plats que poden aportar benefici econòmic a les indústries alimentàries. I, de rebot, que les noves generacions vegin la cuina com quelcom cada cop més llunyà i aliè. No fa massa anys, ens posàvem les mans al cap quan llegíem que els nens dibuixaven els pollastres ja rostits. Avui, probablement ja dibuixin nuggets.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/07/2026
La bossa i la vida
No em negareu que el peix que us han preparat a la peixateria (escatat, desespinat, filetejat, etc..), sovint necessita revisió. Un fet que pot engrescar-nos a comprar-lo sencer per fer-ne nosaltres a casa la preparació.Per fer-ho, us a...
SI SOU SERVITS: 13/07/2026
Alleugerir la taula
Enfrontar-se amb el mirall per repassar el vestuari d’estiu sol ser la via més fàcil de desànim a l’hora de seure a taula, atabalats pels “massa” que ens envolten (dolç, salat, gras, abundant, freq&...
SI SOU SERVITS: 30/06/2026
Conservar espècies
Sembla una redundància. Però mantenir les virtuts i propietats de les espècies no sempre resulta fàcil. Moltes cuines tenen un armari ple de pots petits que fa mesos o anys que esperen que algú els tregui a la pales...
SI SOU SERVITS: 16/06/2026
Les noves pomes d'Eva
No descobreixo res de nou si afirmo que moltes de les pomes del supermercat van maquillades. Si algun cop heu passejat entre pomeres amb fruits penjant, haureu vist que la superfície no és, ni de bon tros brillant. El vent, la pluja, la...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71