El Gran Recapte ha evidenciat que la misèria suposa per molta gent, a més de no disposar d’aliment suficient, haver de renunciar als beneficis saludables del producte fresc. Irònicament, en un món que reclama als quatre vents les cinc peces de fruita i verdura al dia.

Enguany, alguns mercats han permès que la gran solidaritat nadalenca intenti pal·liar el problema, oferint als solidaris l’opció de comprar i regalar, en comptes de la pasta o la llauna de tonyina habituals, uns tiquets de 3€ que aportaven al banc dels aliments, productes frescos per un valor equivalent. Per alguna cosa calia començar, no?

Paral·lelament, acabo de veure que la cadena Bonpreu-Esclat ha posat en marxa una iniciativa que afecta al producte fresc. Al costat de les bosses de verdura per amanir convencionals, pots trobar, a un preu més ajustat, altres bosses iguals però amb una etiqueta que diu “caducitat curta”, és a dir producte fresc que reclama ser consumit en menys de dos dies.

Imagino que és el producte que ja porta uns dies al magatzem i al que, abans de sortir cap al contenidor de la brossa, l’empresa li dóna una segona oportunitat de ser útil, rebaixant-ne el preu de venda.

I aleshores penso. Per què, si aquesta darrera oportunitat no arriba, en comptes de llençar-lo, no es regala als que ho necessiten? O se’ls ven a un preu simbòlic. Amb els controls que calgui per evitar oportunismes, abusos, o fins i tot humiliacions. I és que els destinataris podrien o haurien de ser els mateixos necessitats que sovint, aprofitant la fosca de la nit, van a remenar, amb evident risc sanitari, el contenidor on han anat a parar aquests productes caducats o les restes dels restaurants de les rodalies.

Cal evitar el malbaratament dels recursos. Sobretot els escassos i de vida curta. Una forma de fer-ho és no deixant que arribi a l’abocador tot allò que encara pot ser útil. I per això, potser cal buscar la manera de fer un Gran Recapte cada dia de l’any. Més modest i discret, però constant. Que la misèria no fa vacances.