SI SOU SERVITS: 28/10/2019
 
Que duri!!!


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Cuino rossinyols a la paella, amb oli i julivert, i m'adono que els bolets, junt amb part del peix i marisc, són els únics productes salvatges que consumim després de collir-los directament de la natura. Amb l'excepció de xampinyons, gírgoles i alguns bolets orientals que ara tant sembla que ens agraden.

A la resta del rebost, agradi o no, hi intervé, de forma més o menys important, l'home. Des de la humil patata al sofisticat caviar. Perquè, fora dels espàrrecs de marge i cargols, algú encara cull bledes salvatges, borraina o gínjols?

Cert que aquesta intervenció té graus d'implicació. Si ens posem exquisits, fins i tot haurem d'acceptar que els arbres plantats amb arrels infectades d'hifes de rovelló, cep o tòfona, que pretenem collir i consumir uns anys més tard, són fruit de l'acció humana. Però acceptem que, en el cas dels bolets, encara tenim l'opció de "caçar" o comprar unes mocoses o uns apagallums aliens a l'espècie humana. Com encara podem pescar uns esparralls, treure de la sorra unes tellines o separar de les roques unes garoines. I que duri!!

Perquè, curiosament, veiem com cada cop més, amb suposada voluntat de preservar la nostra salut, ens arriben missatges alarmistes sobre el perill de consumir productes "salvatges". Donant per bona, per defecte, la garantia dels productes envasats i preparats fruit de la manipulació humana a tots els nivells. Varietats de fruita i verdura apareixen al mercat com si els déus grecs ens les haguessin regalat com l'olivera dels atenencs. Productes manipulats, cuinats i envasats, s'emparen en una etiqueta que no esmenta res del procés d'elaboració, centrant-se en les maleïdes calories.

I tot això cal dir-ho i repetir-ho. Perquè mentre la "carne mechada" d'aquest estiu no ho feia, els bolets avisen de la seva condició i estat. Ja sigui amb algun detall anatòmic, o amb els cucs i les zones alterades. Una altra cosa és que collim sense criteri o no llencem allò que ens fa dubtar però que hem pagat a preu d'or.
Salvatge no hauria de ser sinònim de perillós. El perill s'amaga a totes le
s cantonades.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/07/2026
La bossa i la vida
No em negareu que el peix que us han preparat a la peixateria (escatat, desespinat, filetejat, etc..), sovint necessita revisió. Un fet que pot engrescar-nos a comprar-lo sencer per fer-ne nosaltres a casa la preparació.Per fer-ho, us a...
SI SOU SERVITS: 13/07/2026
Alleugerir la taula
Enfrontar-se amb el mirall per repassar el vestuari d’estiu sol ser la via més fàcil de desànim a l’hora de seure a taula, atabalats pels “massa” que ens envolten (dolç, salat, gras, abundant, freq&...
SI SOU SERVITS: 30/06/2026
Conservar espècies
Sembla una redundància. Però mantenir les virtuts i propietats de les espècies no sempre resulta fàcil. Moltes cuines tenen un armari ple de pots petits que fa mesos o anys que esperen que algú els tregui a la pales...
SI SOU SERVITS: 16/06/2026
Les noves pomes d'Eva
No descobreixo res de nou si afirmo que moltes de les pomes del supermercat van maquillades. Si algun cop heu passejat entre pomeres amb fruits penjant, haureu vist que la superfície no és, ni de bon tros brillant. El vent, la pluja, la...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71