SI SOU SERVITS: 26/09/2019
 
La dieta del raïm


Francesc Murgadas

Biòleg i periodista
especialitzat en
gastronomia

Recordo les guatlles al raïm amb que triomfava quan, a la tardor, venien a dinar alguns amics a casa. I especialment la minuciosa tasca de retirar els pinyols dels grans de moscatell que anaven a parar a la cassola. Una feina que el progrés agroalimentari m'estalvia avui en oferir-me raïm sense pinyols que, a més, em permet pensar en una altra opció que podria suposar un ajut pel castigat sector pagès que avui encara depèn del vi i el cava.

A finals del segle XIX, es va posar de moda a Europa la dieta del raïm, avui encara amplament reconeguda com a positiva. Quan arribava la tardor, les senyores de la societat benestant –ja preocupades per la seva línia i salut- es sotmetien a una dieta, que ara qualificaríem de vegana estricta, a base de limitar-se a menjar raïm i beure aigua durant uns dies. Tres en els casos més benignes i una setmana sencera quan l'estiu havia estat gastronòmicament més disbauxat. Les propietats depuratives i antioxidants del fruit dels ceps i el pas d'aigua cap als ronyons feien la resta.

Però no acaben aquí les possibilitats d'aquest raïm sense pinyols que avui veiem a les fruiteries. És evident que pot ser un element més a incorporar a les amanides, al costat dels tomàquets nans tan de moda en els darrers temps. O un element a incorporar a les coques i altres pastissos ara que ja no amenaça amb els pinyols. O un element més dels batuts verds matinals als que incorporar, en el cas del raïm negre, el preuat resveratrol.

I dic tot això pensant en els pagesos dedicats al vi, especialment els del meu Penedès on la situació comença a ser crítica per molts. Aneu a la fruiteria i comproveu el preu a què es paga aquest raïm de taula sense llavors, que pràcticament dobla el de tota la vida, encara amb dos pinyols al centre de cada gra, i multiplica el del que va als cellers. I mireu –ara l'etiquetatge ho exigeix- d'on ens arriba. Potser ja va essent hora de diversificar l'oferta i buscar nous recursos per mantenir la nostra pagesia. De destinar una part del Penedès al raïm de taula del segle XXI.

Articles anteriors
SI SOU SERVITS: 27/07/2026
La bossa i la vida
No em negareu que el peix que us han preparat a la peixateria (escatat, desespinat, filetejat, etc..), sovint necessita revisió. Un fet que pot engrescar-nos a comprar-lo sencer per fer-ne nosaltres a casa la preparació.Per fer-ho, us a...
SI SOU SERVITS: 13/07/2026
Alleugerir la taula
Enfrontar-se amb el mirall per repassar el vestuari d’estiu sol ser la via més fàcil de desànim a l’hora de seure a taula, atabalats pels “massa” que ens envolten (dolç, salat, gras, abundant, freq&...
SI SOU SERVITS: 30/06/2026
Conservar espècies
Sembla una redundància. Però mantenir les virtuts i propietats de les espècies no sempre resulta fàcil. Moltes cuines tenen un armari ple de pots petits que fa mesos o anys que esperen que algú els tregui a la pales...
SI SOU SERVITS: 16/06/2026
Les noves pomes d'Eva
No descobreixo res de nou si afirmo que moltes de les pomes del supermercat van maquillades. Si algun cop heu passejat entre pomeres amb fruits penjant, haureu vist que la superfície no és, ni de bon tros brillant. El vent, la pluja, la...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71