Si seguim la norma bàsica de la borsa, la llei de l’oferta i la demanda, entendrem que ara és un bon moment per comprar fruita i verdura –l’oferta augmenta amb la calor i el preu baixa- i guardar-la per quan escassegi o es dispari el preu. Com en una inversió qualsevol.

Queda la incògnita de com conservar-les, però això no és problema. Només cal imitar, a la nostra escala, el que fa la indústria alimentària. Congelar en fresc o envasar en pots i esterilitzar. Dues maneres d’estalviar diners quan arribi el fred i seguim volent melmelada per la torrada.

Jo fa anys que estic amb la segona estratègia. La comparativa em dona molts més beneficis. Alguns immediats com la conversió de dues o tres tardes compartides amb néts de vacances, en una activitat de colònies per elaborar melmelades d’albercoc o de préssec. Preparats dels quals presumeixen quan ve algun dels seus amics a berenar.

Posats en aquesta dinàmica, podeu saltar -jo ho faig- del món de la fruita al d’altres preparats de cuina d’ús habitual. O potser no compreu a l’hivern llaunes de tomàquet triturat o sofregit? Penseu el temps que estalviareu si ara dediqueu un parell de tardes a sofregir ceba, preparar sofregit o escalivar pebrots per passar-los a sengles pots de vidre, tapar-los i esterilitzar-los en una cassola amb aigua que bulli 20 minuts.

Hi ha un tercer aspecte a valorar. La quantitat de regals, detalls, etc... que us podeu estalviar amb aquesta estratègia. Quan aneu a sopar a casa d’uns amics o parents, segur que una melmelada vostra serà més benvinguda que un ram de flors.

Els envasos? No patiu. Els pots d’altres productes comprats poden ser perfectament reciclats sense anar al contenidor verd. Jo uso els de puntes d’espàrrec pels sofregits i els dels margallons per la melmelada. S’agraeix la regularitat.

I si fem volar coloms, podem arribar a plantejar-nos una certa economia col·laborativa. Amb intercanvi de preparats amb alguns amics o (per què no?) venda directa. També per això poden servir els fons d’inversió.