RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/10/2025
 
Volta (i 4)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígraf llaminer, oi?), que tot plegat s’allargaria tant. Però els millors serials ja ho tenen, això: quan les famílies, a més de nombroses, són interessants no hi ha síntesi que valgui.

Però vaja, ara sí que som a les acaballes. Només ens queden per veure els últims derivats cultes, els menys canònics formalment parlant. Gairebé irreconeixibles. Però primer, això sí, hem de fer justícia: ens va quedar pendent el tercer parent d’involució (juntament amb involutiu i involut), el més bonic: involucre, mare del verb involucrar. La curiositat és que aquest mot descriu una cosa tan poc diguem “política” o “judicial” com el ‘conjunt de bràctees que guarneixen certes flors’.

Apa, i ara sí, passem als subjectes exòtics. El primer és un de tan estrany com valva, del llatí valva, ‘batent d’una porta’, que, en canvi, se n’ha anat cap a un camp semàntic ben diferent: univalve, bivalve, multivalve i valviforme, valvar (que no és verb ans adjectiu) i valvat. Encara més enllà se n’han anat els tres “mecànics” de la família: vàlvula, valvular i valvulina, origen del nom comercial del famós lubricant Valvoline. Ai, que no me’n descuidi: i el simpàtic valvulitis, ‘inflamacio d’una vàlvula del cor’.

Encara més aparatós, mesurat en nombre de derivats, és el substantiu volum (etimològicament ‘rotllo manuscrit; embalum’). Perquè si, per una banda, tenim els previsibles voluminós, volumetria, volumètric i volumètricament, a més dels eixerits i desconeguts volúmetre i volumenòmetre (tots dos, òbviament, nascuts per mesurar), de l’altra tenim els que sorgeixen del segon significat: embalum i els corresponents embalumar i desembalumar, amb les variants embarum (alerta al significat: ‘Rama amb què hom embaruma o cobreix alguna cosa’) i, és clar, embarumar (‘Cobrir amb rama alguna cosa, especialment una pila de llenya que es vol carbonar’). Eh que no us l’esperàveu, aquesta giragonsa semàntica?

Completa, finalment, el quasi centenar de fills de voldre l’adjectiu voluble, amb els seus dos fillets agafats de la maneta: el substantiu volubilitat i l’adverbi volublement. Digne final, al meu entendre, per a una de les famílies més plenes d’interès de les que han desfilat per aquesta secció. Espero que no us hàgiu perdut voltant entre els meandres de tanta derivació i que hàgiu pogut xalar de les mil voltes que dona la vida dels mots. Ens veiem la pròxima volta.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71