RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 23/09/2025
 
Volta (2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

La setmana passada vam sentir el començament de la faula del verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats. I en vam veure un, el curiós cas de revòlver.

Avui en resseguirem uns quants dels altres. No tots, perquè són prop d’un centenar. Només els vulgars, i així ens quedaran els cultes per al pròxim dia.

Engego amb l’altre pintoresc de la colla, semblant al ja esmentat, que també és un substantiu curiós, revolví. Què és això? Doncs un remolí de vent, l’origen del qual, el llatí revolvere, ‘regirar’, s’entén fàcilment només de pensar en la forma, oi?

Molt bé. Vistos els extravagants, podem passar als quotidians. El més cridaner dels quals és ni més ni menys que volt, pare de la volta que amb el temps (un parell de segles, concretament: del XIII al XV) donaria el verb que substituïria voldre: voltar, a més d’un voltejar que, en canvi, no ha fet gens de fortuna. Completen aquesta branqueta un mot multiús com voltant, voltera, voltadits i dos específics de l’arquitectura com arquivolta i sotavolta. A més dels d’ús reduït voltam i volteig.

La segona branca més nombrosa és molt semblant a l’anterior: revolt. D’aquí tenim una primera ramificació d’alta freqüència (revolta, revoltar, revoltant...) i una de molt baixa (revoltillar, revoltilló...), tot i que amb les excepcions de revoltó (`petita volta d’un sostre’) i revoltim (‘mescla de coses heterogènies’), que han triomfat en els camps de l’arquitectura i la cuina respectivament.

Una tercera branca curiosa és la que aplega el verb desenvolupar i els seus fills: desenvolupable, desenvolupament, subdesenvolupat i subdesenvolupament (modernament s’hi ha afegit desenvolupador). Per què és curiosa?: doncs perquè deriven del verb envolupar, un altre cas (aquest, tanmateix, supervivent) digne d’explicació: “Ja existent en català antic en les modalitats envolopar, envolpar, potser d’una base del llatí vulgar INVOLUPPARE on haurien pogut influir VOLUTARI, ‘rebolcar-se’, i INVOLVERE, INVOLVICARE, ‘embolcar d’una manera d’obscura justificació’. No em direu que aquest aclariment final no és bonic.

Completen la gran branca dels derivats vulgars tres substantius: convolució, devolució i envolt (el qual, per la seva banda, ha donat un parell de fills més: envoltar i envoltant), i un adjectiu, devolut (‘que és atribuït a algú en virtut d’un dret que ho fa passar d’un altre a ell), pare del també adjectiu devolutiu; tots dos insignes representants del vocabulari jurídic.

La setmana entrant completarem la família.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 27/04/2026
Edatisme
Prova d’examen:-Què significa la paraula del títol?-És normativa?-Quants anys fa que existeix?Si heu respost correctament la primera pregunta, sou bons lexicògrafs; si també heu sabut la segona, sou lexic&ogra...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/04/2026
De dracs i aranyes
La pugna entre el monstre i l’aràcnid ve de lluny, si és que poc més d’un segle es pot considerar gaire lluny. Fa de mal dir quin és l’original, tot i que el drac té a favor tant la tradició...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 15/04/2026
Entre interins
Per no donar més visibilitat a gent que no n’haurien de tenir, en comptes de cavallers que no saben llegir i noms de festes equivocats avui m’estimo més fixar-me en un titular de la setmana que ha passat inadvertit: “L...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/04/2026
Deliri
Avís previ: si sou al·lèrgics als jocs de paraules, no continueu llegint. Vull dir al·lèrgics d’aquells que no els trobeu la gràcia, que us irriten; dels que no us asseuríeu mai a resoldre un cru...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71