RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 02/06/2025
 
Llei


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Un dels entreteniments que permet aquesta columna és contemplar el paisatge panoràmicament; és a dir, observar els mots que hem fet rodar (i els que no) i traçar un mapa detallat del conflicte que ens ocupa (i que tot fa pensar que ens ocuparà encara força temps, de manera que la secció té llarga vida per davant). Si la contemplació és atenta, segur que tard o d’hora ens cridarà l’atenció alguna absència. I la que acabo de 

Es tracta del substantiu llei. Eh que sembla impossible que entre els centenars de paraules que han desfilat per aquí no hi hagi aparegut un tòtem com aquest, un veritable símbol (acudits inevitables a banda)? Alerta, per això: en realitat sí que ha sortit, però només dos cops i de resquitllada. Concretament els dies de delegació i de lleialtat. Perquè en efecte aquests són dos derivats de llei, però és que resulta que en té, atenció, seixanta-tants més. Entre els quals algun que certament no hauria de faltar: el tràgic binomi legalitat/ il·legalitat, o el no menys dramàtic legítim/ il·legítim, o legislació i legislador, o legislatura... Mots que amb tota certesa han estat titulars de diari en algun moment i que per raons que fa de mal escatir van ser descartats per protagonitzar el Rodalmot de la setmana.

Però és que en realitat no caldria ni anar tan lluny, perquè llei mateix és un substantiu que els espanyols, sobretot quan es disfressen amb aquest vestit de l’emperador que els agrada tant de constitucionalistes, ens deuen haver engaltat milers de cops: s’ha de complir la llei, la llei diu això, les lleis no permeten allò altre... Si no tingués por de la feinada gairebé en faria una cerca a Google.

Però no. M’estimo més matar la columna confessant quin d’aquests seixanta derivats i escaig és el meu preferit, i per què. Es tracta de col·lega, anostrament directe del llatí collega, ‘company en una magistratura’, derivat de legare, ‘nomenar com a llegat o lloctinent’. I per què em fa gràcia?: doncs per aquesta mena de davallada als inferns, o segons comm t’ho miris de retorn a casa, que és el fet que de ‘company de magistratura’, és a dir, d’alt o altíssim funcionari, hagi tornat, per via del castellà, a les clavegueres de la companyonia de carrer, de barriada. De Torete i Vaquilla. “Ei, col·legui, què passa?” Us imagineu dos jutges del tribunal suprem saludant-se d’aquesta manera? Home, calla, ara que hi penso, tractant-se de tribunals espanyols... doncs poder sí que ens els imaginem, oi?

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71