De vegades costa molt reprimir-se les ganes de dir-ne alguna de grossa quan llegeixes titulars com el de dimarts: “El PP admet que està fent trucades per frenar l’oficialitat del català a la UE”. Suposo que a mi allò que m’ha ajudat a no sortir al carrer a rebentar-ho tot ha estat aquest impuls irreprimible que em fa capbussar en les paraules sense poder-ho evitar. I la d’aquesta frase té el seu què, o sigui que li agrairé que m’hagi estalviat la presó esventrant-la una micona.

En realitat la feina s’acaba aviat, perquè la de trucada és una família petitona: no arriba ni a deu derivats. Però sí que té un parell de singularitats. La primera és l’origen, que sembla que seria onomatopeic: “imitatiu de ‘picar o xocar coses entre elles, còdols, boles o botxes de joc’, d’on ‘fer jocs i jocs de mans o prestidigitació’ i, en aquests jocs, ‘fer enganys o trucs’; i també ‘fer passar una cosa per una altra’, d’on ‘baratar, bescanviar’”. No us espanteu: la prosa dels etimòlegs no fa de bon llegir, però substancialment el que diu és això, que trucar seria una paraula de creació expressiva, és a dir, nascuda per imitació de la sonoritat, i, tal vegada el més important, que el segon significat del mot, el que apliquem per exemple a les imatges retocades (“Aquesta fotografia està trucada”) o als motors de moto, és una evolució del primer, un sentit més figurat.

Per cert, si us costa associar la idea de l’efecte onomatopeic (“Picar o xocar coses entre elles”) al telèfon, tingueu present que molt abans que existís aquest aparell ja trucàvem, concretament a la porta (on efectivament el so del ‘toc, toc’ o ‘truc, truc’ és molt més fàcil de visualitzar), i va ser d’aquí que va passar a designar el fet que sonés un senyal acústic en un estri que no deixava de ser una porta per on una veu ens entrava a casa. Alerta, però, perquè això és una especificitat catalana: si penseu en altres idiomes veureu que fan servir termes ben diferents.

Per acabar, com un truc de prestidigitació (un mot molt llaminer, també, oi?) d’aquells que deia el diccionari etimològic, els filòlegs sempre ens traiem del barret aquest conill: sabíeu que en alguna altra llengua llatina trucar també és sinònim de maquillar-se (en italià, per exemple, trucco és maquillatge)? Oh, quina gràcia, sempre ens diuen, i com pot ser això? Jo us ho explicaria, però estic segur que si rellegiu amb calma la columna hi trobareu l’explicació vosaltres mateixos, perquè en algun moment hi hem passat molt molt a frec. Apa, a fer pràctiques de filòleg!