RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/03/2025
 
Censura


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Si ara us demanés quin lligam semàntic hi ha entre cens i censura segurament us posaria en un compromís. Perquè, encara que formalment sembla factible que la segona derivi de la primera, quina relació hi pot haver entre un mot que suggereix recompte o llista i un altre que comporta la idea de, diguem, control més o menys ideològic?

Doncs en efecte n’hi ha, de lligam, i força més estret que no ens imaginem. Per això he volgut aprofitar l’ocasió que ens brindava l’última ocurrència de la batllessa de Ripoll per fer una incursió (no ens passa sovint) estrictament semàntica. Resulta que el census llatí tenia com a significat literal ‘fer una valoració’, i d’aquí les diverses accepcions, entre les quals, efectivament, la de ‘registrar els residents en un indret determinat’ (cosa que, convé no oblidar-ho, responia a una voluntat recaptatòria). Però la valoració quantitativa no és l’única que es pot fer, ni de bon tros; i de fet la que va donar lloc als funcionaris que foren anomenats censors, i per tant a la censura, és d’una natura ben diferent, per no dir oposada: la qualitativa. El més curiós del cas és que, amb el temps, aquestes dues ànimes de cens s’han concretat en sengles branques de derivats gairebé paral·leles; d’una banda, els quantitatius han donat lloc a acensar, acensador i acensat, per exemple, així com a censal, censaler i censalista, censual i censualista, censat i censatari; mentre que els qualitatius han generat censor i censorat i tota la branqueta de censura: censurar, censurable, incensurable i censurador. Tanquen aquesta segona línia de parentela recensió i recensor, que serien la versió moderna d’aquells funcionaris franquistes que decidien què es podia publicar i què no (els d’ara s’han de conformar dient què val la pena llegir i què no).

Els heu comptat? Exactament, deu contra nou, un enfrontament pràcticament simètric; suposo que això es podria presentar com una paràbola de l’evolució lingüística (ja ho he dit: les dues ànimes), però alguna cosa em diu que en aquest cas pot ser més profitós relacionar-ho amb el fet que ha donat lloc a la columna: la idea subjacent darrere l’acte de censura, que no seria sinó reduir, ni que sigui de manera simbòlica, un cens municipal on hi figuren elements que, a parer del censurador, no hi haurien de ser. El cens, element d’un paisatge que dibuixa una identitat, com a mirall sempre conflictiu d’una contraposició ideològica; una lliçó moral a la qual ara mateix sembla impossible de sostreure’s.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71