RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/03/2025
 
Censura


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Si ara us demanés quin lligam semàntic hi ha entre cens i censura segurament us posaria en un compromís. Perquè, encara que formalment sembla factible que la segona derivi de la primera, quina relació hi pot haver entre un mot que suggereix recompte o llista i un altre que comporta la idea de, diguem, control més o menys ideològic?

Doncs en efecte n’hi ha, de lligam, i força més estret que no ens imaginem. Per això he volgut aprofitar l’ocasió que ens brindava l’última ocurrència de la batllessa de Ripoll per fer una incursió (no ens passa sovint) estrictament semàntica. Resulta que el census llatí tenia com a significat literal ‘fer una valoració’, i d’aquí les diverses accepcions, entre les quals, efectivament, la de ‘registrar els residents en un indret determinat’ (cosa que, convé no oblidar-ho, responia a una voluntat recaptatòria). Però la valoració quantitativa no és l’única que es pot fer, ni de bon tros; i de fet la que va donar lloc als funcionaris que foren anomenats censors, i per tant a la censura, és d’una natura ben diferent, per no dir oposada: la qualitativa. El més curiós del cas és que, amb el temps, aquestes dues ànimes de cens s’han concretat en sengles branques de derivats gairebé paral·leles; d’una banda, els quantitatius han donat lloc a acensar, acensador i acensat, per exemple, així com a censal, censaler i censalista, censual i censualista, censat i censatari; mentre que els qualitatius han generat censor i censorat i tota la branqueta de censura: censurar, censurable, incensurable i censurador. Tanquen aquesta segona línia de parentela recensió i recensor, que serien la versió moderna d’aquells funcionaris franquistes que decidien què es podia publicar i què no (els d’ara s’han de conformar dient què val la pena llegir i què no).

Els heu comptat? Exactament, deu contra nou, un enfrontament pràcticament simètric; suposo que això es podria presentar com una paràbola de l’evolució lingüística (ja ho he dit: les dues ànimes), però alguna cosa em diu que en aquest cas pot ser més profitós relacionar-ho amb el fet que ha donat lloc a la columna: la idea subjacent darrere l’acte de censura, que no seria sinó reduir, ni que sigui de manera simbòlica, un cens municipal on hi figuren elements que, a parer del censurador, no hi haurien de ser. El cens, element d’un paisatge que dibuixa una identitat, com a mirall sempre conflictiu d’una contraposició ideològica; una lliçó moral a la qual ara mateix sembla impossible de sostreure’s.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71