RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/02/2025
 
Habituals


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

La famosa (suposo que a hores d’ara famosíssima) Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població és un estudi de dimensions tan vastes que ofereix moltes possibilitats d’anàlisi; d’anàlisi de la qual fem en aquesta columna, em refereixo. Per exemple, enguany que s’han empescat una espècie nova de parlants, els secundaris (els que fan un ús restringit de la llengua), podríem agafar-ho per aquí, que segur que tindria el seu interès. Però no, perquè la veritat és que em crida més l’atenció un terme que, en canvi, ja és un històric d’aquesta enquesta i de la sociolingüística en general: els parlants habituals (és a dir, segurament tu i jo). Els sospitosos habituals, vaja, si se’m permet l’ocurrència.

La gràcia de l’adjectiu habitual és que prové d’un dels verbs grossos de la llengua, però ho dissimula força bé: haver, que té una setantena de derivats. I més concretament, de la branca d’hàbit, del llatí habitus, ‘manera de ser; aspecte extern; manera de vestir; disposició personal’. Com es pot veure, ja els nostres ancestres el van carregar de significats, i així ha perviscut fins a nosaltres, tot i que en realitat la polisèmia se centra substancialment en dos: el sentit de ‘roba o vestit’ (especialitzat, a més a més, en el de vestimenta religiosa) i el de ‘costum’, perquè els altres tres corresponen a llenguatges especialitzats (botànica, cristal·lografia i medicina, concretament). Aquesta branca consta exactament de deu elements, gairebé tots tan corrents com el nostre protagonista (i tots, fixeu-vos-hi, corresponentss al segon significat): habituar, habitualment, habitud, etc. Els únics una mica infreqüents són habituació i deshabituació, tan poc emprats en el llenguatge comú (són específics de la psicologia) com transparents de significat.

Força més interessants i variats resulten els germans, els altres fills del verb haver: l’adjectiu hàbil (molt prometedor, amb la seva dotzena llarga de derivats), el substantiu prebenda (d’aspecte tan suculent) i sobretot el sextet de verbs format per habitar, cohibir, exhibir, inhibir, prohibir i redhibir. Tots ben llaminers, especialment aquest darrer, de significat ignot: ‘tornar una cosa venuda’. És clar que, si parlem de verbs, abans d’abordar tots aquests caldria parar una mica d’atenció a la variant heure, avui fossilitzada en frases fetes, rondalles i material antic (“Debades vindràs, perquè no m’hauràs”); tant com, ben mirat, el mateix haver, si més no en l’infinitiu, que només fem anar a la coneguda dita de la guineu.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71