RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/02/2025
 
Aranzel


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Tot un mot paradoxa, el d’avui. Perquè si ho demanéssim als grans segurament estarien d’acord que era un terme força habitual en la seva joventut i que es va anar esvaint, senyal de les grans transformacions que hem viscut al llarg d’aquest tombant de segle; i encara més senyal el fet que ara reviscoli, perquè esdevé un indicador transparent del canvi d’orientació del pèndol de la història, que per a aquestes generacions que encara recorden ni que sigui el ressò de la segona gran guerra és un evident pas enrere.

La segona cosa que crida l’atenció tan bon punt el mires és l’origen; ben poc ensum lingüístic s’ha de tenir per no veure-li cara d’àrab, oi? I, tal com passa amb la majoria de mots que tenen aquest origen, a nosaltres ens va arribar a través dels veïns. Us copio l’etimologia sencera perquè té la seva gràcia: “del castellà arancel, antigament alanzel, d’origen àrab però d’etimologia incerta, possiblement de l’àrab al-anzâl, plural de nuzl, ‘producte, fruit’, de l’arrel n-z-l, ‘baixar, fer baixar’”. Què? Curiós, oi? Sobretot l’última part, aquesta arrel estrictament consonàntica (això l’àrab ja ho té), i a damunt amb un significat que costa d’associar a l’actual. Tanmateix, no sempre es pot seguir a ulls clucs l’etimologia, perquè, tal com he comentat manta vegades, segurament és la part de la filologia més incerta i amb més camp per córrer; es podria dir que n’és l’arqueologia, un àmbit en què constantment es fan troballes que modifiquen la certesa que se’n tenia fins aleshores.

Dues coses més que cal saber sobre aquest mot: una, els derivats. Per un adjectiu, un de sol, no podem parlar de mot orfe; però vaja, gairebé, perquè el cert és que en són només dos, ell mateix i aranzelari. La mínima expressió de família. I la segona és una curiositat que crec que deu ignorar gairebé tothom, que és la tercera accepció del mot: ‘Forma de retribució d’algunes funcions públiques o semipúbliques’. És a dir, que a més dels significats de ‘Impost que paguen els béns importats a un Estat’ (que és justament el que l’ha fet tornar a primera plana) i de ‘Document (on es recull tot això)’, resulta que també hi ha funcionaris o equivalents que cobren determinades feines amb aranzels. La cosa tindria molta més gràcia si en aquest cas el mot funcionés com a moneda (“Aquest mes he guanyat X aranzels”), però malauradament no és així i per tant ens hem d’estalviar la facècia. Una llàstima, perquè en aquest món de guillats a què ens estan arrossegant no és precisament cap bona notícia, estalviar-se acudits, amb tanta falta com ens fan.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71