RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2025
 
Acorralar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

No sé si és perquè vaig ser nen de ciutat o per influència dels meus avis materns, forasters i rurals, però la feta és que la paraula corral sempre m’havia sonat més aviat castellana. El ramal autòcton feia unes quantes generacions que havia deixat enrere la pedra de pagès, i de fet la meva àvia vivia exclusivament en el paper. Als llibres, vaja. Per això m’ha fet gràcia l’explicació etimològica: “d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar currale, derivat arcaic del llatí currus, ‘carro’, substituït pel celtisme carrus; de ‘lloc per als carros’ es pogué passar fàcilment també a ‘lloc per a les cavalleries i altres animals domèstics’”. Evidentment, si està relacionat amb carro, la cosa canvia, perquè del carro no que no se’ns acudiria mai pensar que no sigui mot nostre (“Per la carretera un carreter, amb un carro amb quatre rodes, per la carretera un carreter amb un carro i passi-ho bé”).
   
Sigui com vulgui, el que és incontestable és que som davant d’una família modesta, que no passa de la dotzena llarga de derivats (carro, en canvi, en té ni més ni menys que setanta-cinc). De verbs, concretament, quatre: el nostre acorralar d’avui, que genera el seu antònim, desencorralar, i el sinònim encorralar (que fa la mateixa amb desencorralar). La resta són tots derivats directes mitjançant el més simple dels mecanismes, la mera adjunció de sufixos: corralet i corraleta, corraler i corralera (‘edifici rústic tancat amb una paret descoberta i una altra de coberta amb una teulada’), corralina i corralissa, i para de comptar. Tots estrictament lligats, quant al significat, a corral, cosa lògica perquè la presència de sentits figurats és directament proporcional a la quantitat de derivats de la família. Dit d’una altra manera, com menys branques més pròxim serà el significat a la matriu de la qual prové.
   
I per què m’he entretingut a explicar això? Doncs perquè aquest acorralar tret d’un titular de diari (“Rajoy, cada cop més acorralat pels escàndols de l’Operació Catalunya”) és justament l’únic membre de la família que ha deixat enrere el sentit literal: ‘Deixar sense saber què respondre o com defensar-se’. Ara mateix no sé si és una cosa que ja ens hagi passat, en aquesta secció, però ho he trobat curiós; i, independentment del sentit que prengui (perquè tant pot ser positiu com negatiu), a mi em transmet una certa sensació de completesa, de tancament del cercle. O, en el cas que ens ocupa, de tancament de barrots, que és el que m’agradaria veure (il·lús de mi) com a conclusió d’aquesta història.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71