RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/01/2025
 
Euroanglès


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Em fa gràcia estrenar l’any (si és que aquesta setmana la podem considerar d’estrena, que jo trobo que sí, de la mateixa manera que tots els sants tenen capvuitada, oi?), doncs em fa gràcia, deia, engegar amb un tema que trobo especialment interessant i del qual ja n’he parlat alguna vegada, perquè és d’aquells que als qui no són de l’ofici els costen una mica d’entendre. Ho presentaré amb un titular de diari que ho recollia: “L’euroenglish, la nova llengua que més es parla a les institucions europees”.
   
Més enllà d’escandalitzar-se o esverar-se per una cosa que és una obvietat (i no solament a les institucions: a qualsevol localitat turística, fins i tot fora d’Europa, passa igual), l’interès d’aquesta notícia rau en la descripció de com és aquest euroanglès que s’està modelant: “ple de manlleus d’altres llengües i tecnicismes propis de la política i la diplomàcia”. I tot seguit n’enumera uns quants trets, deguts a l’influx d’altres idiomes i que, proficiency en mà, es podrien considerar errades. Justament per això un dels noms que li han posat a Brussel·les és el de bad english (a més d’eurish, que segurament no arrelarà, però que trobo força millor).
   
Per què m’interessa aquest tema? Doncs perquè és un exemple molt clar, entenedor per a tothom, de les conseqüències del contacte de llengües, que de vegades té forma de bilingüisme i de vegades de multilingüisme. Quan es diu que l’anglès es convertirà en la llengua franca del món, no s’acostuma a afegir que això té un preu, i no precisament barat; perquè les distorsions que aquesta nova parla universal (com a mínim del món occidental i àrea d’influència) rebrà a causa dels centenars de substrats (les llengües maternes dels neoparlants, és a dir, nosaltres) acabaran penetrant, vulgues no vulgues, en el mateix anglès, i per tant també en els parlants nadius (de les següents generacions, és clar). És un fenomen inevitable, i com més avança la comunicació global més. Dit d’una altra manera: el preu d’esdevenir llengua planetària serà convertir-se en una altra cosa, que potser ni tan sols serà estrictament anglès. I alerta que no em refereixo només al lèxic: això també afecta la fonètica (la pronúncia, si en voleu dir així). I els catalans sabem bé què passa quan l’eina amb què tu et comunicaves amb el món, la cara amb què et presentaves a tothom, es converteix en una altra cosa, encara que en el nostre cas no sigui per aquest motiu sinó per un de molt més lúgubre.
   
Un tema per rumiar-hi, oi? Apa, bona entrada de quart de segle.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71