RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/12/2024
 
És qüestió de confiança (i 2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Ficant el nas en la família de qüestió, el dia passat, tots els derivats transcrits s’escrivien sense dièresi. Però també n’hi ha algun, no gaires, que conserven aquest tret tan identificador i que li confereix un aire semiculte: el verb qüestionar, adjectius com qüestionador o inqüestionable o el substantiu qüestionari.

Ara traslladem la triplicitat semàntica de quaestio/onis que vèiem fa vuit dies al terreny de la política. Entesa com a ‘recerca o indagació’, l’exercici polític que en Puigdemont demana al president castellà aporta salut al sistema, si entenem aquesta recerca com una sol·licitud d’un instrument que tot govern necessita per tirar endavant; en son segon significat, el de ‘problema’, ja es veu que la cosa és menys joiosa, i no pas perquè aquest problema es presenti com a dificultat o ensopec sinó perquè introdueix la noció de qüestionament, de plantejament d’una dinàmica que, en circumstàncies ideals, no hauria de ser qüestionada perquè se suposa que ha de rutllar sense interrupcions com a mínim durant el període d’un mandat; finalment, la tercera definició de la qüestió llatina correspon a la ‘discussió’, noció que, igualment, no remet a la baralla moderna sinó a la dialèctica clàssica. Que no deixa de ser una variació elegant de l’anterior.

Abans d’entrar a rematar, i així de passada respirem una mica perquè el paràgraf anterior, bufa, ha sortit una mica massa enfilat, introduïm d’una vegada l’altre concepte clau del sintagma que ens ocupa, confiança.

Aquest mot és tot un retrat dels nostres orígens culturals, un veritable paradigma, perquè ve ni més ni menys que de la fe. De la mateixa manera que en les relacions de parella la confiança ocupa un espai central (fidelitat ve de la mateixa mare), l’estabilitat parlamentària també li atorga un rol de primera magnitud. Així les coses, sembla inevitable preguntar-se com és que, laics com som i progres com ens hem fet, encara sustentem estructures bàsiques de l’organització col·lectiva en idees tan poc empíriques com la fides. Suposo que la resposta hauria de passar forçosament per l’evolució moral, però en qualsevol cas la imatge ens podria servir per mirar-nos la política d’una manera menys transcendent. Acceptant-ne millor les contradiccions inherents. Al capdavall, si fa temps vam descobrir que el terme federalisme també és fill de la fe, no passarà res per assumir que segurament els partits es podrien intercanviar els anells (o fedes) i no canviaria res.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71