RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/12/2024
 
Mútua (i 3)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Completarem avui la resta de la família de mútua que ens va quedar pendent, un cop repassats els derivats cultes de mudar, que recordem que n’és la mare.
   
Els darrers cultes, doncs, són un trio de verbs: permutar, que no té gaire més atractiu que aquesta filla, permuta, tan freqüent en l’àmbit del dret civil i que la majoria hem après davant d’un contracte de compravenda; commutar, conegut també sobretot per un dels fills, concretament commutador, habitual en el llenguatge de la física i l’electricitat; i immutar-se, aquest sí cèlebre per mèrits propis, consistents més que res a protagonitzar aquella frase tan suada de “No es va ni immutar”.
   
Enllestits els derivats cultes, podem passar als vulgars, que tot i que són inferiors en nombre resulten igualment atractius, si no més. El tret principal, com és norma, consisteix a haver suavitzat la T del mutare original en una D, tal com fem quan pronunciem muda o mudança, les més habituals de la colla. També la presenten els tres verbs que en formen part, cada un més desconegut que l’altre: desmudar (‘Treure el vestit a algú que va mudat i reemplaçar-lo per un altre que porta d’ordinari’), remudar (que, ves per on, no significa pas el contrari sinó ‘rellevar, substituir algú en una tasca’) i finalment trasmudar, sinònim de ‘modificar, transformar’ i l’únic dels tres que ha format derivats: trasmudament i trasmudança, en concret. Finalment, val la pena destacar l’adjectiu mudadís, format amb l’afegitó d’aquest sufix tan rendible en català que ha donat fins a un centenar llarg de mots (d’acostadís a voladís, passant per gronxadís, ajustadís o rentadís).
   
Ara bé, fora injust acabar aquesta repassada d’un terme que ha donat tant de sí sense fer esment d’una evolució semàntica que hem viscut (o que ens han propinat, més aviat) en primera persona els darrers quinze o vint anys. Em refereixo al significat de mudar equivalent a ‘anar a viure a un altre lloc’: “Em tocarà mudar-me perquè m’apugen el lloguer”, pot dir perfectament un jove referint-se al fet que es veu obligat a buscar un pis més barat, mentre que els grans interpretaríem que es vestirà amb roba elegant per anar a negociar amb el propietari). És el típic cas de calc del castellà (en aquest ús concret, alto), que, tanmateix, fa de mal denunciar perquè els diccionaris el recullen, senyal que en algun moment de la història o en algun indret prou significatiu del domini s’ha fet o es fa servir amb aquest sentit.
   
En fi, mutatis mutandis, les mudes també muten. O a l’inrevés, segons com t’ho miris.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71