RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 19/11/2024
 
Mútua


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Els acrònims, ja siguin nets (OTAN: cada lletra correspon a la inicial d’una paraula), sil·làbics (JOMA: marca de roba esportiva, el propietari de la qual es diu, veges tu, Josep Maria) o combinats (el cas que ens ocupa: Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat), són una estratègia comunicativa de gran eficàcia però sempre amb el perill de vessar-la. L’esmentada MUFACE és un cas força clar d’acrònim poc reeixit: no solament als catalans ens fa de mal pronunciar sinó que es presta a males interpretacions, amb aquesta seqüència -face tan poc suggerent.

Reeixides a part, el més interessant del nostre protagonista d’avui és que es tracta d’un cas d’èxit clamorós de la forma popular, cosa que en aquesta columna sempre ens alegrarà. Quan es va inventar, el mot que designava l’‘associació de persones afectades per uns mateixos interessos i riscos per tal de protegir comunament llurs interessos i compartir proporcionalment el cobriment d’aquests riscos mitjançant una contribució de cada associat en quotes fixes o variables i sense que es doni cap ànim de guany’ (si cito íntegrament una definició tan llarga no és pas perquè em pensi que no sabeu què és una mútua sinó per l’exactitud, que m’ha sorprès favorablement), el mot que designava aquesta associació era mutualitat, i de fet encara la designa. Però la reducció mútua, afavorida per l’existència de l’adjectiu mutu/a, va fer fortuna, i avui el substantiu original perviu quasi exclusivament en els registres cultes (documentació oficial i similars), mentre que el popular ha passat fins i tot a l’estàndard. Sense anar gaire lluny, una “mútua privada” que està fent molt de forat en el sector ha triat per nom un semicompost com és Mutuacat, un cas, aquest sí, de reeixida comunicativa.

De fet va encara més enllà i tot, perquè amb els anys el concepte de “la mútua” s’ha ampliat fins a designar en general tota cobertura sanitària (“On paren, els papers de la mútua?”), fins i tot quan es tracta de la pública. Un fet semblant al dels “morts” (“Que ho sabies que enguany ens pujaran els morts?”), en referència no pas al nombre de decessos sinó a l’assegurança que cobreix els serveis funeraris. També cal dir, per això, que en aquest cas els diccionaris no han tingut prou joc de cames i encara no han incorporat aquest significat, cosa que espero que tard o d’hora faran.

I ara que soc aquí veig que avui he passat per alt tota referència etimològica al mot. Però com que l’origen i la família de mútua són interessants, no descarto desenvolupar-ho la setmana entrant.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71