RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 22/10/2024
 
Pis


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Doncs mira, al final resulta que venia d’un verb tan infreqüent, tan ocult, com pisar. Misteri resolt.
   
Bon dia, això és la secció Rodalmot i aquesta columna d’avui respon el dilema que vam plantejar la setmana passada: si tinguessis tres mots com ara bo, ajut i pis (el titular d’on sortien deia concretament “El govern proposarà un bo d’ajut als joves per poder llogar pis”), quin triaries per fer-ne un article? Explicàvem què podia ser interessant de cada un, i en el cas de pis era, justament, l’origen: “d’on deu venir?” Doncs ara ja ho sabem, i realment diria que la resposta ha estat a l’altura de les expectatives. Vegem-ho.
   
Pisar és un verb amb un estigma com una casa de pagès (i mai tan ben dit, ja veureu per què). Ni tan sols és que tingui mala anomenada, és que la immensa majoria dels parlants ignoren que existeixi; i si mai els ho demanessin, ben pocs n’hi deu haver que sàpiguen que no és castellanisme. Filòlegs a part (i no tots), probablement pagesos i gent del camp, però només d’alguna banda del país (la Garrotxa?), perquè sembla que és localisme. Pisar vol dir, efectivament, el que sembla, ‘trepitjar’ (sí, sí, ben bé com en castellà), però especialment ‘trepitjar el raïm per treure’n el most’, acció coneguda més aviat amb l’altre verb, follar, que ens fa tanta gràcia a tots plegats. Ve del llatí pinsare, freqüentatiu de pinsêre, ‘pegar, batre’.
   
Aclarit l’origen, la segona particularitat de la família de pis és que és reduïda. Reduïdíssima. Tant, que per ben poc no parlem d’un orfe: si pisar n’és la mare i pis el fill, l’altre germà, únic, és pisada, ‘acció de pisar’. Sinònim de ‘trepitjada’. Una trista família de tres, pràcticament dickensiana.
   
Per completar la feina només ens quedaria saber com es va passar de l’acció de ‘pisar’ al substantiu ‘pis’ per referir-nos a un lloc on es viu; el pas intermig no té cap secret, i correspon fil per randa a la idea que encara conserven al castellà de l’Argentina: el piso és el terra, el paviment, és a dir, allò que es trepitja. N’era el sentit originari. D’aquí es va passar a ‘cadascuna de les divisions d’una casa en sentit horitzontal’, o sigui: cada paviment era un pis. Ja està tot a punt per al salt final: el pis com a terra passa a definir cada tall o secció de la casa, cada replà. Allò tan conegut de la part pel tot. I ja ho tens: acabes d’assistir al naixement d’un concepte.
   
A mi, ja us ho diré, la tria que hem fet m’ha semblat encertada: hem fet de filòlegs i s’ha entès tot. I a sobre hem après una cosa que no sabíem. Un vint vint, que diuen ara.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/03/2026
Petroli
Quan el destí es manifesta no convé contradir-lo. Ara fa un parell de mesos, arran de la invasió de Veneçuela a càrrec de l’abusador del pati, vam concloure la columna dient que si haguéssim de tocar aq...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/03/2026
Actors
Ja el títol mateix d’aquesta peça els provocarà urticària, perquè ells (i elles) solen ser de pensament fràgil, i per tant inclusivistes i desdobladors. O sigui que hauria d’haver posat ‘Act...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/02/2026
Enemics dels accents
Ho podríem fer en forma de joc i com a mínim riuríem una mica: per què creieu que el ministeri espanyol corresponent s’ha dedicat a canviar els accents dels rètols de les autopistes catalanes per posar-los en ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/02/2026
Sots, clots i forats
Ja se n’ha parlat molt i segurament s’han fet tots els aclariments, les anotacions i les burles que el cas requeria, però el cert és que l’episodi dels famosos clots de l’autovia A2, Panadella enllà, m&rsq...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71