RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 16/07/2024
 
Rellevància


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

No he tingut mai empresa i, per tant, no he passat el tràngol d’haver-me d’empescar un nom. La meva activitat empresarial, com a bon autònom que soc, sempre ha tingut el mateix, que ves per on coincideix amb el del meu denaí. Segurament per això és un subgènere que em crida l’atenció; en el cas que ens ocupa, Relevance s’inscriu en el nombrosíssim corrent de gent que bategen l’empresa en anglès, amb intencions que potser no sabrem mai. I en el cas de la d’ERC encara menys.

Però a mi, ves quines coses, Relevance m’ha despertat el costat competitiu. Perquè resulta que l’equivalent en català, rellevància, és d’aquelles paraules punyeteres que ens fan dubtar. Es diu rellevància o rellevança? Ai, pensem. I llavors s’activa aquell mecanisme de la inseguretat que ens fa patir tant, i tot sovint equivocar-nos. El sufix -ança és més català, oi?, pensem; i, en canvi -ància sona com més castellà..., ens debatem, mentre ens envaeix, efectivament, una ànsia de prestació.

Per què passa, això? D’entrada, pels motius relacionats amb la diglòssia i la submissió que us he explicat mil vegades i que avui no repetirem; però també per una coincidència curiosa, en aquest cas concret: quants mots acabats en -ança diríeu que hi ha en català? I en -ància? Per lògica, si el primer és més nostrat, n’haurien d’existir força més, no? Doncs l’heu encertada... però no gaire. Perquè si no estan empatats poc se n’hi falta. Concretament, tenim 124 paraules en -ança (d’esperança, confiança i lloança a les exòtiques inclinança, obligança o segurança, les poètiques folgança o quitança o totes les altres meravelles que podeu descobrir al web del DIEC) i 105 en -ància (ressonància, transhumància i vigilància, però també jactància, reactància o equisonància, i ídem que abans). Gairebé empat.

Què ens diu, això? Doncs un missatge molt interessant: que la immensa majoria de vegades la hipercorrecció (esmenar mots, construccions o pronúncies que no s’han d’esmenar) és contraproduent. Pot ser que hi hagi algun motiu històric (freqüència d’ús en un cert període, o en determinats contextos: la poesia, per exemple) que faci que en l’inconscient col·lectiu una forma resulti preferible a l’altra; però, mesurat en termes d’eficàcia, patir per això fins al punt de blocar-se és una actitud gens rendible. Segur que si trobéssim escrit en un text periodístic o literari el mot inexistent rellevança no ens faria sospitar; i a l’inrevés igual. O sigui que mentre no munteu empreses amb aquest nom i aquells interessos, tranquils i endavant.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71