RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 16/07/2024
 
Rellevància


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

No he tingut mai empresa i, per tant, no he passat el tràngol d’haver-me d’empescar un nom. La meva activitat empresarial, com a bon autònom que soc, sempre ha tingut el mateix, que ves per on coincideix amb el del meu denaí. Segurament per això és un subgènere que em crida l’atenció; en el cas que ens ocupa, Relevance s’inscriu en el nombrosíssim corrent de gent que bategen l’empresa en anglès, amb intencions que potser no sabrem mai. I en el cas de la d’ERC encara menys.

Però a mi, ves quines coses, Relevance m’ha despertat el costat competitiu. Perquè resulta que l’equivalent en català, rellevància, és d’aquelles paraules punyeteres que ens fan dubtar. Es diu rellevància o rellevança? Ai, pensem. I llavors s’activa aquell mecanisme de la inseguretat que ens fa patir tant, i tot sovint equivocar-nos. El sufix -ança és més català, oi?, pensem; i, en canvi -ància sona com més castellà..., ens debatem, mentre ens envaeix, efectivament, una ànsia de prestació.

Per què passa, això? D’entrada, pels motius relacionats amb la diglòssia i la submissió que us he explicat mil vegades i que avui no repetirem; però també per una coincidència curiosa, en aquest cas concret: quants mots acabats en -ança diríeu que hi ha en català? I en -ància? Per lògica, si el primer és més nostrat, n’haurien d’existir força més, no? Doncs l’heu encertada... però no gaire. Perquè si no estan empatats poc se n’hi falta. Concretament, tenim 124 paraules en -ança (d’esperança, confiança i lloança a les exòtiques inclinança, obligança o segurança, les poètiques folgança o quitança o totes les altres meravelles que podeu descobrir al web del DIEC) i 105 en -ància (ressonància, transhumància i vigilància, però també jactància, reactància o equisonància, i ídem que abans). Gairebé empat.

Què ens diu, això? Doncs un missatge molt interessant: que la immensa majoria de vegades la hipercorrecció (esmenar mots, construccions o pronúncies que no s’han d’esmenar) és contraproduent. Pot ser que hi hagi algun motiu històric (freqüència d’ús en un cert període, o en determinats contextos: la poesia, per exemple) que faci que en l’inconscient col·lectiu una forma resulti preferible a l’altra; però, mesurat en termes d’eficàcia, patir per això fins al punt de blocar-se és una actitud gens rendible. Segur que si trobéssim escrit en un text periodístic o literari el mot inexistent rellevança no ens faria sospitar; i a l’inrevés igual. O sigui que mentre no munteu empreses amb aquest nom i aquells interessos, tranquils i endavant.

 

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/03/2026
Petroli
Quan el destí es manifesta no convé contradir-lo. Ara fa un parell de mesos, arran de la invasió de Veneçuela a càrrec de l’abusador del pati, vam concloure la columna dient que si haguéssim de tocar aq...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/03/2026
Actors
Ja el títol mateix d’aquesta peça els provocarà urticària, perquè ells (i elles) solen ser de pensament fràgil, i per tant inclusivistes i desdobladors. O sigui que hauria d’haver posat ‘Act...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/02/2026
Enemics dels accents
Ho podríem fer en forma de joc i com a mínim riuríem una mica: per què creieu que el ministeri espanyol corresponent s’ha dedicat a canviar els accents dels rètols de les autopistes catalanes per posar-los en ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/02/2026
Sots, clots i forats
Ja se n’ha parlat molt i segurament s’han fet tots els aclariments, les anotacions i les burles que el cas requeria, però el cert és que l’episodi dels famosos clots de l’autovia A2, Panadella enllà, m&rsq...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71