RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/07/2024
 
Cartell (i 2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Llistàvem, el dia passat, els derivats de carta en tant que mare de cartell, protagonista de la polèmica política de la setmana passada, que curiosament podia arribar a semblar obra d’un càrtel mexicà.

Com que és família seminombrosa (gairebé quaranta parents) i més que interessant, encara ens en queden uns quants. Per exemple, els fills de cartó, que el diccionari entra seguint la forma principal (cartonatge, encartonar i encartonament) però que la veu popular continua pronunciant amb la R intercalada de la forma més viva, cartó (sempre, això sí, amb l’excepció de cartolina).

Una altra branqueta simpàtica és la de cartutx i cartutxera (mítica paraula que la canalla de carrer vam aprendre de les pel·lícules de l’oeste i que no sé si encara s’estila); i dic simpàtica perquè ens arriba de l’italià cartoccio, que no designa pas el mateix objecte (malgrat la proximitat) sinó ni més ni menys que una paperina.

Acabem la tongada de derivats d’ús habitual amb descart i descartar per una banda i encartar i encartament per l’altra. Aquest segon té el significat, en l’àmbit del dret, de ‘sotmetre algú a procediment penal’ (també el d’‘intercalar un full’), i d’aquí que encartat sigui sinònim d’acusat o inculpat. Molt més desconegut és el significat argòtic (i no normatiu) de ‘quadrar, lligar, encaixar’: “Això que dius no m’encarta, a la fleca m’han dit el contrari”. L’he sentit només a Terrassa.

I clourem la passejada amb els derivats menys coneguts. Tal vegada un de transició seria cartipàs, que avui dia segurament té més vivor en l’accepció relacionada amb l’acció política que no pas amb la sinònima de ‘quadern o llibreta’. Molt menys usuals són cartoral o cartulari (‘Llibre que aplega documents diplomàtics o similars’), sobrecarta (‘segona o ulterior provisió que lliura un tribunal sobre el mateix afer’) i sobrecartar, i finalment el desconegut però bonic escartejar, sinònim de ‘fullejar (un llibre)’ però també amb el significat de ‘barrejar les cartes de jugar’.

No els he relacionat tots, perquè encara n’han quedat mitja dotzeneta de menys atractius, com ara cartaci, cartada o cartaire. Ja ho és una mica més, ho reconec, carteig. I, en canvi un que sí que ho és molt, el càrtel que deia al principi, el diccionari no el col·loca dins de la família, tot i compartir origen: pres de l’alemany Kartell, i aquest de l’italià cartello, ‘etiqueta, targeta’, que sí que ve del llatí charta. No voldria que a l’etimològic també hi hagués mans de falsa bandera.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71