RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/05/2024
 
Assemblea


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Extraordinari el serial de l'ANC per trobar director; per desgràcia, aquí no tinc prou espai (se'm menjaria l'article i encara no hauria explicat ni la meitat de les votacions), però us recomano vivament que us hi entretingueu una estona perquè val la pena.

Com que, de tota manera, us suposo ja informats de la qüestió (que al moment d'escriure aquestes ratlles, per cert, encara no s'ha resolt), tiro endavant. Assemblea, de fet, és un dels termes més particulars del conflicte. No solament per raons lingüístiques (quants el sabríeu escriure bé a la primera, amb totes les as i les es a lloc?) sinó pel recorregut històric, que l'ha portat a convertir-se pràcticament en una marca, com les vambes o el vichy.

Anem a pams. D'entrada, no es pot dir que sigui estrictament un mot sense família, però gairebé. Té tot just un parell o tres de germans i tres o quatre cosins (els derivats de simultani), i tots plegats provenen de simul, que actualment traduïm per 'juntament, alhora', però que també compta amb un equivalent culte que conserva més els trets familiars, ensems (res a veure, malgrat la semblança, amb simil, d'on provenen mots quasi homògrafs com semblar, assemblar i simular, per exemple). La idea de reunió o aplec, doncs, és la que va fer que a la França revolucionària bategessin la primera cambra de la República amb el nom d'Assemblea Nacional. I d'aquí a l'èxit. Nosaltres, com moltes altres llengües, vam prendre la paraula precisament d'allà, ja amb la càrrega política posada, i per això durant el període de la lluita antifranquista es va convertir en un tòtem: tot eren assemblees, tant si es tractava de protestes polítiques com estudiantils o de veïns (la universitat, per cert, és l'hàbitat on continua gaudint de més fervor).

I així arribem al tercer estadi evolutiu, el de la conversió en genèric. No sabem si els fundadors de l'Assemblea Nacional de Catalunya ho van preveure o no, però el cert és que en qüestió de poquíssim temps (els tres primers anys, com aquell qui diu) l'entitat va aconseguir una fita a l'abast de ben pocs: desempallegar-se del seixanta-sis per cent del nom i quedar-se amb un terme comú que avui ja tothom identifica amb ells. Si parles de "l'assemblea" sense especificar res més, sense posar-hi cap adjectiu, el teu interlocutor sap immediatament que et refereixes a l'ANC. Càrrega de responsabilitat afegida, doncs, que no descarto que tingui el seu paper en el serial esmentat; si penseu en el xou permanent que ens ofereix el Barça i els candidats a manar-hi ja entendreu què vull dir.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/10/2025
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: Autòmat
És com si hi hagués una mena de llei còsmica que regulés la freqüència d’aparicions de conceptes en els debats (en la construcció de relats, més ben dit), en funció d’alguna cos...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/10/2025
Hispanidat
No, no patiu que el títol no està mal escrit, o si més no està escrit a consciència, amb aquesta terminació a la mallorquina que... Deixa, deixa, val més que comenci pel començament.Tot ha estat...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/10/2025
Volta (i 4)
Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígraf llaminer, oi?), que tot ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/09/2025
Volta (3)
Les dues setmanes anteriors hem resseguit la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats, però ens en va deixar tants que primer vam veure els vulgars (que, com de cost...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71