RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 16/04/2024
 
Segregar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Amb l’enrenou per la proposta de doble xarxa escolar llançada pel nou partit Alhora ha tornat a la palestra un d’aquells mots-caca que sembla que congrien l’animadversió general. Un antitòtem de l’esquerra, un veritable tabú. Com és que ens fan tanta angúnia segregació i els seus derivats?

És un d’aquells casos paradoxals, que et fan pensar que sovint no sabem ben bé què diem quan parlem. Perquè el significat literal de segregar és ‘excloure del ramat’, car deriva de gregari, del llatí grex, gregis, ‘ramat’. Atenent a l’etimologia, segregar és allò que fem quan ens volem diferenciar dels altres, quan reivindiquem la nostra singularitat per no ser inclosos en la massa informe i deshumanitzada; una actitud típicament catalana, d’altra banda. Tota una contradicció, això que ens horroritzi el gregarisme (comportar-nos tots robòticament igual, ecs) i alhora abominem de la segregació.

La segregació que tant ens espanta, docs, davalla de la mateixa mare que l’agregació (terme de l’àmbit matemàtic) i que la congregació (en el religiós, sobretot). Amb els corresponents equivalents verbals (agregar i congregar), adjectivals (agregat, disgregat) i algun de més peculiar: agregatiu, congregacional, disgregador, o el més militant segregacionista). Tanmateix, el membre sens dubte més pintoresc de la família és l’adjectiu egregi, ‘insigne, il·lustre’. Un tractament de cortesia reservat a ocasions molt rares (cartes a autoritats), a diferència de l’ús que se’n fa en llengua italiana, on fàcilment pots rebre una comunicació, per exemple d’una editorial, encapçalada pel sintagma “Egregio signore” (o signora). Perquè l’egregi és precisament ex-gregis, ‘el que surt del ramat’, el que destaca; en el fons, aquell que s’autosegrega.

I la referència a Itàlia no ha estat gratuïta, perquè es dona la segona paradoxa que és considerat el país del gregarisme, de la ‘tendència a ajuntar-se en grup, tot identificant-s’hi i actuant conforme a la majoria’. Allò de vestir-se tots amb la mateixa marca de roba, per exemple (i que fa tan reconeixibles els grups d’alumnes en viatge de fi de curs perquè tots duen la mateixa motxilla, una cosa que els catalans fem de tot per evitar).

Atesa la nostra secular al·lèrgia a la unificació, a anar tots alhora i obrar segons directrius generals, tot fa pensar que la proposta dels dos ramats (que en realitat no és tal, però ha estat interpretada així) toparà frontalment contra aquest impuls fraticida que, ves per on, sí que sembla que ens acomuna.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/10/2025
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: Autòmat
És com si hi hagués una mena de llei còsmica que regulés la freqüència d’aparicions de conceptes en els debats (en la construcció de relats, més ben dit), en funció d’alguna cos...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/10/2025
Hispanidat
No, no patiu que el títol no està mal escrit, o si més no està escrit a consciència, amb aquesta terminació a la mallorquina que... Deixa, deixa, val més que comenci pel començament.Tot ha estat...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/10/2025
Volta (i 4)
Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígraf llaminer, oi?), que tot ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/09/2025
Volta (3)
Les dues setmanes anteriors hem resseguit la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats, però ens en va deixar tants que primer vam veure els vulgars (que, com de cost...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71