RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 06/02/2024
 
Sequera (1)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Les restriccions que s'acaben d'agreujar una mica més ja fa setmanes que estan en funcionament, per això el mot el vam fer rodar ara fa un mes (de fet va estrenar l'any). En canvi, la sequera que tenim a sobre des de fa tants i tants mesos encara no havia aparegut en aquesta columna, i això sí que no pot ser. De manera que aquesta setmana li toca (i tant de bo no hi torni mai més).

L'origen no té cap misteri: prové de sec, del llatí siccus (i aquí permeteu-me un breu excursus d'homenatge al mestre Camilleri: a la primera novel·la seva que vaig traduir hi sortia un mafiós que tenia per malnom u' siccu, el sec, el magre, l'escanyolit. La llengua siciliana, menys evolucionada que el català per raons polítiques, manté una proximitat al llatí que paradoxalment la fa força entenedora). Ben mirat, es pot dir que tota la família n'és lliure, de misteri, perquè els derivats són força previsibles. Començant per la primera branca, la d'assecar, que si alguna curiositat té és la mala anomenada (merescuda) d'haver-li pres molt de camp semàntic a eixugar; de fet, si la interferència no fos tan poderosa és probable que avui, de la màquina que eixuga la roba un cop passada per la rentadora, no en diguéssim assecadora sinó eixugadora.

La mateixa previsibilitat es repeteix en el verb següent, dessecar (amb quatre derivats: dessecació, dessecament, dessecant i dessecatiu), un verb que, com a molt, podria tenir la gràcia d'haver anticipat artificialment el gran desastre que després ens ha arribat naturalment, via canvi climàtic (tot i que ben mirat, de natural el canvi climàtic en té ben poca cosa).

Pel que fa als adjectius, que venen a continuació, no desmereixen gota en aquesta qualitat de família sense sorpreses: ressec ens proporciona ressecar, ressecada i ressecament. Tot normal.

I, finalment, amb els substantius la cosa s'anima una mica. No pas quant a la forma però amb el contingut sí. Secà, per exemple, és un mot de gran potència en contraposició a marina, molt més sonor que no pas interior. Per la seva banda, secall i secalló compten tant amb el sentit literal de 'magre, prim' com amb els figurats en el camp gastronòmic: un secall és un melindro i de secallona en són les figues, les olives i, per descomptat, les llonganisses.

I si no fos que se'ns acaba l'espai entraríem directament a matar amb el cas que afecta la sequera. O sigui que ho deixem per la setmana entrant.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/10/2025
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: Autòmat
És com si hi hagués una mena de llei còsmica que regulés la freqüència d’aparicions de conceptes en els debats (en la construcció de relats, més ben dit), en funció d’alguna cos...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/10/2025
Hispanidat
No, no patiu que el títol no està mal escrit, o si més no està escrit a consciència, amb aquesta terminació a la mallorquina que... Deixa, deixa, val més que comenci pel començament.Tot ha estat...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/10/2025
Volta (i 4)
Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígraf llaminer, oi?), que tot ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/09/2025
Volta (3)
Les dues setmanes anteriors hem resseguit la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats, però ens en va deixar tants que primer vam veure els vulgars (que, com de cost...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71