RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 29/01/2024
 
Docents


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Avui no cauré en la temptació de l'acudit i em limitaré a reconèixer que l'he pensat per dins ("Quants professors treballent al teu institut?"), però sobretot, encara més que per no avorrir als poc amants dels jocs de paraules, per respecte a una família molt interessant. Poder una de les més interessants que han rodat per aquí.

Etimològicament parlant, docent prové de docens, docentis, participi present de docere, és a dir, 'ensenyar'. Per tant, docent és 'el qui ensenya'. Pel que fa a la derivació, compta amb quatre grans branques, cada una més suculenta que l'altra. La primera és una sense fruit perquè està formada per un sol mot: docència, que ja vam tractar ara fa poc més d'un any per arribar a la conclusió que, de tots els noms col·lectius sorgits arran de la correcció política (alumnat, professorat, etc.), era un dels que havia arrelat menys.

La segona és més nombrosa però igual de prometedora: ni més ni menys que l'adjectiu dòcil i fills: docilitat, indòcil, més els respectius adverbis. No em direu que l'associació docent/ docilitat no resulta tota una invitació a fer teories, en aquests temps de tant de xarbotamenta en el sector i després del recent acord signat per dos sindicats i acusat de tou i de conformista pel majoritari.

Tercera branca: alerta que aquesta és la més sucosa. Comença també amb un adjectiu, docte, que al seu torn genera una desena de fills de pes com ara, poca broma, doctor, doctoral, doctorar, doctorand...; i continua amb un substantiu per sucar-hi pa: doctrina. De fet, adoctrinament és un dels termes que mereix un lloc d'honor en el nostre sagrat conflicte amb la castellanor (sempre acusant les escoles catalanes d'adoctrinar, que és ben bé allò de veure's emmascarat per una paella bruta); aquesta subbranca la rematen termes com ara doctrinari, doctrinal o doctriner, sinònim de catequista.

I tanca la família la quarta branca, aparentment la més allunyada semànticament, però força present igualment en la nostra quotidianitat verbal: em refereixo a document i els seus derivats, documental, documentalista, documentar i documentació. A més d'un adjectiu que fem servir com a despectiu i que a mi sempre m'ha fet molta gràcia: indocumentat.

Aquest és l'entorn verbal, doncs, dels nostres docents, ofici que sembla condemnat, filològicament parlant, a no poder defugir el protagonisme. Mentrestant, si més no, la meva solidaritat amb els que l'exerceixen.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/10/2025
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: Autòmat
És com si hi hagués una mena de llei còsmica que regulés la freqüència d’aparicions de conceptes en els debats (en la construcció de relats, més ben dit), en funció d’alguna cos...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/10/2025
Hispanidat
No, no patiu que el títol no està mal escrit, o si més no està escrit a consciència, amb aquesta terminació a la mallorquina que... Deixa, deixa, val més que comenci pel començament.Tot ha estat...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/10/2025
Volta (i 4)
Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígraf llaminer, oi?), que tot ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/09/2025
Volta (3)
Les dues setmanes anteriors hem resseguit la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats, però ens en va deixar tants que primer vam veure els vulgars (que, com de cost...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71