RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 12/12/2023
 
Resignar-se


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

M'ha fet molta gràcia que algun mitjà triés aquest verb per referir-se a la renúncia del govern espanyol de complir el que va prometre quant a l'oficialitat del català. De fet, periodísticament parlant, resulta més adequat l'altre que hem sentit, renunciar. Però, consideracions polítiques a part, que ara no farem perquè no és l'objectiu d'aquesta columna, descobrir el verb en qüestió ha estat tota una troballa.

D'entrada, com solem fer, dos elements de context. Primer, l'origen: resignar(-se) ve del substantiu senya, del llatí signa, plural de signum, 'senyal'. Signar, per tant, que més d'un deu haver suposat com a origen possible, no n'és sinó un germà. I segon, el nombre: senya, un terme de molt poc rendiment en català (fins al punt que segurament molts no deuen estar segurs ni tan sols del significat: 'Detall, tret, la coneixença del qual pot servir per a reconèixer un individu o un detall. Dona'm les seves senyes'), en canvi, és un gran procreador. Amb la xifra de vuitanta-tres derivats, entra de ple a la banda alta dels ètims més prolífics.

Però en comptes de llançar-me a la feinada de descriure una família tan nombrosa, m'estimo més rellevar una curiositat ben significativa. Resulta que resignar està inclòs en la llista de derivats vulgars de senya, al costat de dissenyar, ressenyar, senyalar, senyar, etc., mentre que la dels cultes la formen mots com assignar, consignar, designar, persignar o signe. US hi heu fixat? Tots els que conserven la forma més pròxima a l'ètim llatí, signa, són derivats cultes (una cosa que ja hem vist moltes altres vegades), mentre que els de la forma evolucionada, seny-, són els vulgars. Què hi fa resignar, doncs, en aquest grup i no pas al que aparentment li correspondria? Us deixo especular al vostre gust.

Encara hi ha un altre fet interessant. Resignar és un verb que sempre fem servir en l'ús pronominal, és a dir, resignar-se (com el del titular esmentat: "Espanya es resigna i no portarà a votació l'oficialitat del català a la UE"); però ves per on també n'hi ha un de transitiu: resignar: 'Abandonar voluntàriament a favor d'altri un càrrec o un benefici', gràcies al qual s'expliquen dos dels derivats que té: resignant, que és 'qui resigna un càrrec' (és a dir el que hi renuncia), i resignatari, el beneficiari d'aquesta renúncia. Tot molt lògic i simètric.

Així ara, si més no, ja sabem que els catalans som els resignataris de la resignació del govern espanyol. Tot un clàssic d'ahir, d'avui i de sempre.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71