RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/11/2023
 
'Escorta'


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

És un mot interessant. Aparentment, si més no. Te'l mires així, a ull nu, sense saber-ne res, i no pots no sucumbir (si ets dels que tenen el cucarró de la llengua i el joc a dins) a l'atracció del joc de paraules, de l'associació de mots... Segur que una cosa o altra et ve al cap.

D'entrada, la primera que t'hi podria venir és que abans en dèiem a la castellana, escolta: "Els escoltes del president..." És un dels molts esforços de normalització que vam fer, i que molts encara continuen fent, perquè com que es tracta d'un mot de baixa freqüència no hi ha gaires opcions de practicar-lo i, per tant, l'aprenentatge no se sedimenta tant. Ara bé, la gràcia, o la ironia, és que... No, espera't, ho deixo per més endavant, ja veureu per què.

Primer diré que el qui encara sembla tenir més juguera que nosaltres és el diccionari. L'etimològic, en aquest cas. Perquè col·loca escorta (i el seu derivat escortar, l'únic que ha generat) a la família, precisament, de... escoltar. Sí, tal com ho sentiu. Sembla un acudit, però no. A veure, aparentment hauria de poder ser, per les evidents similituds formals, però la veritat és que comparant els orígens costa una mica més de creure. Escoltar prové inequívocament del llatí vulgar auscultare, mentre que escorta, atenció ve de: "l'italià scòrta, derivat de scòrgere, 'observar, guiar', al seu torn del llatí vulgar excorrigere, 'redreçar, rectificar (el camí)', derivat de corrigere, 'corregir'". No ho sé, jo no hi veig gaire proximitat, la veritat. En fi, almenys aprofitaré l'avinentesa per afegir que m'ha sorprès l'escassedat de la família d'un verb, aquest sí, tan freqüent (i tan polèmic, per la confusió recent amb sentir) com escoltar, que només compta amb... no diríeu mai quants derivats? Doncs no arriben a deu. Menys d'una dotzena per a una paraula amb una freqüència d'ús elevadíssima. Xocant, oi? Eh que si us ho haguessin preguntat, n'hauríeu dit molts més? Jo també. Com sol passar, a més a més, els més bonics acostumen a ser els menys coneguts, com ara els pintorescos sinònims, escoltet i escolteta ('Acció de dir una cosa amb reserva, a cau d'orella') o escoltívol ('De bon escoltar'). Per sort, cal dir que també n'hi ha un de lletgíssim (escoltament) que no ha fet gota de fortuna, i esperem que continuï així.

I quina moral en traiem, de tot plegat? Bé, si és veritat que, tal com assegura el diccionari especialitzat, la relació entre els dos verbs és tan estreta, sembla que no hi ha més remei que deduir-ne que la petició del president Puigdemont que li posin escorta ha de ser necessàriament escoltada pel conseller. Una mica banal, avui, oi que sí?

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71