RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 26/09/2023
 
Arrabassar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Les circumstàncies han continuat mantenint en primer pla, aquesta setmana, la qüestió de l'amnistia, però com que el lector ja està al corrent del periple vital del mot perquè el vam veure la setmana passada, ho aprofitarem per repescar un terme secundari que, tanmateix, també es mereix el seu moment de glòria.

Segur que el recordeu: va ser fa un parell de setmanes, quan l'ínclita Àngels Barceló va repetir aquella cançó de l'enfadós del botifleram que acusa els indepes d'haver-los "arrabassat la Diada" (a qui? Se suposa que als catalanistes catalano-espanyols, cosa ontològicament impossible). Bé, ella ho va dir en castellà, "nos han arrebatado", i la gràcia de tot plegat ve d'això, o sigui que l'explico.

El verb arrabassar pertany a una família molt curteta, d'una dotzena de membres, que deriven del substantiu rabassa, 'part de la soca d'un arbre o arbust coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels', i també 'soca grossa i destinada a ser cremada' (de la forma de la qual prové el membre més conegut de la família, l'adjectiu rabassut). Segurament també us sona la locució rabassa morta, que descriu una mena de contracte de conreu de la vinya que en temps antics s'estilava molt per aquí.

No costa gaire d'imaginar com va sorgir el verb en qüestió: un peu de tronc que s'estira amb força per arrancar-lo, fins a vèncer la resistència de les arrels. L'arrabassem de terra, vaja. D'aquí al sentit figurat hi ha mitja passa: 'prendre violentament alguna cosa a algú'. Doncs bé, la gràcia que us deia és que l'equivalent castellà va per tota una altra banda. Arrebatar procedeix de l'àrab hispànic 'ribát', definit per la RAE com 'lugar de estación de los musulmanes que se dedican a la piedad y la guerra santa'. No sé ben bé com es lliga això de "la piedad" (que fa pensar en un convent o monestir) amb "la guerra santa" (que remet més aviat a fortaleses militars). Però ja se sap que els veïns hi foten el sabre a la mínima que poden (només cal pensar en la mani ultranacionalista de diumenge), per això del mateix mot els en va acabar sortint arrebato, reducció de la locució tocar a rebato ('Dar la señal de alarma ante cualquier peligro'). Moral de la història: mentre natros desbrossem terreny forestal per poder-hi plantar i conrear, ells es dediquen a guerrejar. Fa segles que és, així i tot, fa pensar que ho continuarà essent.

[Nota: si rabassa us ha fet pensar en la cèlebre carretera de la Rabassada, o Arrabassada, teniu raó: el nom ve de les vinyes on els pagesos de Sant Cugat conreaven el vi que baixaven a vendre a Barcelona].

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/03/2026
Petroli
Quan el destí es manifesta no convé contradir-lo. Ara fa un parell de mesos, arran de la invasió de Veneçuela a càrrec de l’abusador del pati, vam concloure la columna dient que si haguéssim de tocar aq...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/03/2026
Actors
Ja el títol mateix d’aquesta peça els provocarà urticària, perquè ells (i elles) solen ser de pensament fràgil, i per tant inclusivistes i desdobladors. O sigui que hauria d’haver posat ‘Act...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/02/2026
Enemics dels accents
Ho podríem fer en forma de joc i com a mínim riuríem una mica: per què creieu que el ministeri espanyol corresponent s’ha dedicat a canviar els accents dels rètols de les autopistes catalanes per posar-los en ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/02/2026
Sots, clots i forats
Ja se n’ha parlat molt i segurament s’han fet tots els aclariments, les anotacions i les burles que el cas requeria, però el cert és que l’episodi dels famosos clots de l’autovia A2, Panadella enllà, m&rsq...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71