RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 06/06/2023
 
Arrasar


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

En aquesta societat del xou permanent en què vivim, aquest verb s'ha convertit pràcticament en sinònim de guanyar, seguint el model de vocabulari esportiu com ara apallissar (només que guanyis per dos o tres a zero) o desfeta (cada cop més present en comptes de derrota). El periodisme del clic necessita exagerar per cridar-nos l'atenció, i els resultats de les eleccions ens n'han fornit mil exemples.

La mare d'arrasar, ves per on, és un verb que encara no hem vist mai en aquesta secció, cosa que a mi mateix em sobta, perquè tot i no ser freqüent sí que compta amb un bon nombre de derivats (una cinquantena), alguns dels quals tan quotidians com ara rascar o rasurar. No els repassarem pas avui, però crec que només d'esmentar-los ja he donat una pista. En efecte, arrasar és el primer dels derivats vulgars de radere, rasum, que per als llatins tenia el triple significat d'afaitar, raspar i ribotar i que en català va prendre la forma raure. Aquesta polisèmia ha fet que s'acabés diversificant molt en les llengües llatines; així, en italià conserven la forma original per al sentit d'afaitar (radere), mentre que nosaltres tenim des de l'expressiu rau-rau fins a locucions de significat ben allunyat com 'anar a raure'. I aprofito per esmentar encara un quart significat ben curiós que en recullen els diccionaris, que és el de 'tenir tractes amb qui hom no voldria': "Em sap greu d'haver de raure amb aquell dèspota", diu l'exemple.

Encara que no penja de la mateixa branca, és evident que està relacionat amb l'adjectiu ras (participi de rasus, tal com la forma delata), que vol dir arranat i, per extensió, 'de superfície llisa, plana, sense eminències sobtades'. Arrasar consisteix precisament a crear aquesta superfície d'una manera activa, imatge que es visualitza molt gràficament a l'expressió 'fer tabula rasa'. A tall de curiositat, consigno que també existeix el verb arrasir-se amb el sentit certament específic de 'posar-se ras el cel'. Com és fàcil d'imaginar, la branca del nostre arrasar conté els cinc o sis branquillons esperables (els substantius arrasada, arrasament i arrasatge, l'adjectiu arrasador i el participi substantivat arrasat), tots de significat perfectament esperable.

L'única cosa, en canvi, que no podem esperar, o més ben dit que no podem endevinar, és quin serà el terme que succeirà aquest verb d'ús sobredimensionat quan la roda mateixa que alimenta la moda, tal com l'ha encimebellat, el condemni a l'abandó de l'ostracisme. Quan els vents de la novetat l'arrasin.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71