RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 23/05/2023
 
Nul


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Aquesta setmana podríem començar amb aquell exercici, que ja hem fet altres vegades, de demanar-vos que endevineu de quin mot prové el nostre protagonista, i segurament tindria gràcia, perquè, tot i que costa d'imaginar-s'ho, després quan ho esbrines li trobes tota la lògica del món.

O sigui que salto directament a la solució: nul prové del llatí nullus, 'ningú, cap, nul', el qual al seu torn és l'aglutinació de ne i ullus, 'cap, algun'. És a dir: de no. Per a certes coses els nostres ancestres eren molt racionals, i la negació la van fabricar a partir de la lògica: ne oinon volia dir, literalment, 'no un', però després, a l'hora de crear derivats, el ne va continuar tot sol, i és per això que tota la família de la negativitat, que tampoc és que sigui gaire abundosa, parteix d'aquesta síl·laba. Començant, per cert, per un verb i un substantiu que ara s'estilen tant com desnonar i desnonament, i seguint per ningú, format a partir de la composició nec unus, 'ni un'.

Aquests tres són els derivats vulgars. Ja he dit que es tracta d'una família poc nombrosa, tot i que la branca culta ho és una mica més. I penja tota ella precisament del nostre prota. De nul en davalla el verb anul·lar, generador d'anul·lació, anul·lable i tres o quatre mots més de baix rendiment; i els dos que completen la colla, l'adverbi nul·lament i el substantiu nul·litat, tal vegada el més interessant gràcies a l'ús pejoratiu: "Es creu ésser un gran escriptor i és una nul·litat", ens dona el GDLC com a exemple. Tot i que jo trobo més atractiu, formalment parlant, al més modern nul·lípar/a: 'que no ha parit'. Una paraula pertanyent exclusivament al llenguatge específic de la medicina, perquè a ningú li passaria pel cap, en una conversa informal, descriure una senyora que no ha tingut fills com una "nul·lípara". Això sí que semblaria un insult, segurament.

Atesa la tradició secular d'aquesta columna, no seria lícit defugir l'associació d'idees entre el vot nul, que naturalment és el que l'ha inspirada, i la magresa de la família. Una interpretació factible seria que aquesta opció té poc recorregut i genera ben poca cosa; és a dir, en el fons ell mateix s'estaria descartant com a opció de vot. No seré jo qui digui a l'amable lector què ha de fer o deixar de fer amb la seva responsabilitat política, però també és cert que aquest diguem-ne nihilisme democràtic encaixa molt bé amb l'esperit de fi d'etapa (o de fi d'era, més aviat) que estem travessant. Un missatge de canvi d'època que, amb el cor (de filòleg) a la mà, no em veig amb ídem de contravenir.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71