RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 09/05/2023
 
Lloguer (i 2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

La setmana passada vam repassar els derivats cultes de lloc, d'on prové el mot que fem rodar aquesta setmana. Passant als no cultes, pràcticament una altra trentena (en això es tracta d'una família molt democràtica), tenim per començar un parell de verbs: colgar i llogar, que és el que ens interessa a nosaltres. Però ens aturarem un moment en el primer perquè ja apareixen algunes sorpreses. D'entrada pel significat mateix, perquè dissortadament bon nombre de catalans n'ignoren el significat, que tanmateix és triple i dona molt de joc: 'enterrar alguna cosa', 'ficar-se sota els llençols' i 'pondre's el sol'. Ja es veu que aquí hi ha molta combinatòria possible. De colgar en pengen (he, he) el desconegut verb acugular ('cremar el foc somortament, per insuficiència d'aire'), el gairebé tan desconegut i sorprenent descolgar ('desenterrar') i els fantàstics conxa, enconxar i enconxat. No us esgarrifeu que no és el que sembla: una conxa és un cobrellit que serveix d'adorn i d'abric i prové del francès couche, pròpiament de l'antic colche, 'llit'.

I ara ja podem passar al nostre verb protagonista. Llogar és l'anostrament de locare, 'posar (diners) a interès', evolucionat a 'posar en un lloc; invertir en un lloc', del qual han sorgit desllogar i conllogar. Però és entre els substantius on trobem els espècimens més interessants: conlloc ('contracte entre un ramader i un propietari de pasturatge'), conlloga ('préstec mutu, entre pagesos, d'un animal de treball per a formar parella'), el representatiu de tota una època rellogat (que ara, malauradament, està tornant amb força), el clàssic llogater (amb el seu sindicat, també en vigor) i llogaret (empipador perquè per tendència natural solem dir llogarret, amb doble erra).

I he deixat pel final el meu preferit, lloga, un gran desconegut que mereixeria molta més sort. M'explico. El diccionari la defineix com 'sou; guany que hom treu d'alguna cosa', però en certs ambients culturals es fa servir per referir-se a 'funció teatral fora de programació', és a dir, les actuacions extraordinàries. Així doncs, la meva proposta (fins ara desoïda, ho reconec, pels interessats, cosa que tanmateix no em fa defallir) és que lloga aniria de primera per substituir el castellanisme bolo, entès com a 'actuació teatral o musical, xerrada, ponència o debat i en general tot acte públic de natura cultural': "Dissabte no puc venir que tinc lloga a Sentmenat". Els qui estigueu tan avesats a bolo que us sembli inviable, recordeu que, en llengua, a la tercera vegada que fas servir un mot o expressió ja passa a ser "de tota la vida".

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71