RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 11/04/2023
 
Restitució de l'honor (1)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Començaré per l'element amb més pes simbòlic del sintagma, que naturalment és el segon. I encara més quan instintivament l'associem a uns sectors que, ves per on, en aquest cas s'han mantingut en segon pla i han deixat el protagonisme de la queixa als que no ens hauríem imaginat: la suposada esquerra progressista i agermanadora dels pobles i nacions, l'esquerreta falsament tolerant que defensa la llibertat d'expressió per als seus (l'actor Willy Toledo, les feministes de la manifestació de la vagina...) però que es demostra igual d'espanyolista i nacionalcatòlica que els seus suposats antagonistes polítics.

Som-hi, doncs. A mi, segurament per deformació professional, la primera cosa que em ve al cap quan es branda aquest mot són els "homes d'honor" per excel·lència: els mafiosos, si més no els sicilians, ja que aquest és el tractament que s'atribueixen ells mateixos (de fet l'adjectiu 'mafiós' hi està vetat, en aquesta organització).

Més referències. De nanos, quan practicàvem algun esport i ens agafava la fluixera, el pare ens esperonava apel·lant al punt d'honor (que jo, mentalment, escrivia aglutinat, pundonor. I ara comprovo que en castellà ho fan així, amb el mateix mecanisme que han aplicat a pantumaca). Mecanisme molt menys sofisticat que el que declara sense embuts aquell vestit femení sense tirants anomenat, prometedorament (i enganyosa?), paraula d'honor.

I ja que parlem de senyores, els dos germans que té l'honor (etimològicament parlant, vull dir: provenen de la mateixa mare) també són d'alt voltatge semàntic: l'honradesa i l'honestedat. Poca broma. Dic això de les senyores perquè la segona accepció d'honra els és dedicada en exclusiva: "castedat (o puresa) en una dona". No cal que ens embardissem en debats moderns sobre sexes, però valdrà la pena recordar que en moltes cultures (la nostra mateixa fins fa ben poc) una noia pot caure en desgràcia per haver estat deshonrada, cosa que al seu equivalent masculí no li passa. Per la seva banda, l'honest és l'home bo per excel·lència, no en va modernament hem encunyat una expressió d'ús (auto)irònic 'fer una proposició deshonesta'.

En honor a la veritat, a mi, ja ho he dit, aquest mot m'ha estat estrany tota la vida. Cosa de militars. I ves per on l'enèsima batussa a causa del conflicte nacional ens ha fet descobrir que no, que no és només patrimoni de reaccionaris; o, a l'inrevés, que els de dretes no són els únics carques.

Ara a veure com ho restituïm, això.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 10/03/2026
Petroli
Quan el destí es manifesta no convé contradir-lo. Ara fa un parell de mesos, arran de la invasió de Veneçuela a càrrec de l’abusador del pati, vam concloure la columna dient que si haguéssim de tocar aq...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 03/03/2026
Actors
Ja el títol mateix d’aquesta peça els provocarà urticària, perquè ells (i elles) solen ser de pensament fràgil, i per tant inclusivistes i desdobladors. O sigui que hauria d’haver posat ‘Act...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 25/02/2026
Enemics dels accents
Ho podríem fer en forma de joc i com a mínim riuríem una mica: per què creieu que el ministeri espanyol corresponent s’ha dedicat a canviar els accents dels rètols de les autopistes catalanes per posar-los en ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 17/02/2026
Sots, clots i forats
Ja se n’ha parlat molt i segurament s’han fet tots els aclariments, les anotacions i les burles que el cas requeria, però el cert és que l’episodi dels famosos clots de l’autovia A2, Panadella enllà, m&rsq...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71