RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 04/04/2023
 
Andorrà


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

És probable que sigui la primera vegada que l'andorrania treu el nas en aquesta secció; teòricament lògic, perquè aquest estat independent no juga cap paper en la batussa permanent entre natros i els veïns de l'esquerra, però el fet que es tracti de l'únic territori del món on el català és la sola llengua oficial tal vegada li podria conferir un cert rol de presència. O sigui que he decidit aprofitar l'avinentesa de les eleccions de la setmana passada per dir un parell de les quatre coses que en sé.

La primera és una locució: fer l'andorrà. Encara que els diccionaris generals no la recullen, els especialitzats sí (bé, de fet l'Alcover també): significa 'dissimular, fer el desentès'; sinònima, per tant, de 'fer l'orni', i, encara que l'origen no el trobo enlloc, no costa gaire d'imaginar que respon a apreciacions tan làbils i subjectives com les que atribueixen als genovesos l'anomenada de garrepes o als portuguesos la de tristois.

Més explicables són els altres tres o quatre hits de l'andorranitat que em venen al cap quan penso en el lèxic específic del Principat. El primer és pitavola, que és com anomenen la papallona i que té l'honor d'haver estat un dels pocs localismes andorrans que han entrat al diccionari normatiu. La gènesi del mot seria una aglutinació, amb reducció inclosa, de "petita, vola!", etimologia que a mi, tanmateix, em genera cert estupor.

El segon és el terme marquinyó, en aquest cas no normatiu, que vol dir 'comerciant de cavalls'. Prové del francès maquignon i ja s'entén que sigui força viu a les valls, ateses les característiques de l'economia andorrana; força pròxim semànticament és firolà, 'firaire', en aquest cas pres segurament de la llengua occitana.

I finalment el meu preferit: clípol, tota una troballa. Es tracta del clàssic acròstic sil·làbic de l'estil de Meyba (dels cognoms Mestre i Ballber) o tantes altres; clípol és el nom amb què els andorrans es refereixen al cotxe de línia d'ençà del temps que els empresaris Climent Travesset i els germans Joan i Enric Pol van fundar la primera línia d'autobusos del país, a les acaballes dels cinquanta.

No cal dir que si volguéssim fer un repàs exhaustiu del vocabulari de l'indret, necessitaríem uns quants centenars de columnes com aquesta, perquè lògicament és ric i variat. I va molt més enllà de les peculiaritats de la terminologia judicial i curial que fatalment sempre acaben sortint. Però com que no és el cas, em limitaré a felicitar el partit guanyador i encara més el segon per la pensada de batejar-se amb una paraula tan sonora com concòrdia.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 20/01/2026
D’estúpids i caps de fava
Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, però de fet ho podries aplicar a quals...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 14/01/2026
Finançament
És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa) que no, que finan...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 05/01/2026
Veneçuela
El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?) i, igual que aleshores, m’ha semblat oport&...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/12/2025
El dilema de l’any
O més ben dit el dilema de Cap d'Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontar quan arriben aquestes dates, com ja vaig avançar l...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71