RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/02/2023
 
Fraccionar (i 2)


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Absolutament fascinant. Faig servir el mateix encapçalament de la setmana passada perquè les descobertes filològiques que estem fent gràcies a l'aparentment inofensiu concepte de fraccionament ens estan fent xalar com poques vegades.

A la peça anterior vam repassar els dos extrems d'aquesta família més nombrosa del que sembla a primera vista (una seixantena de membres): els més desconeguts i els més habituals. Ens queden, doncs, els... Bé, no sé ben bé com dir-ne, perquè cada un té una peripècia particular.

Començaré, per exemple, pel verb infringir. Què té d'especial? Doncs que és un d'aquells mots que a bona cosa de parlants els costen de pronunciar, probablement per influx del molt pròxim infligir. Per què, essent tan semblants, l'un porta una N afegida i l'altre no? En realitat l'explicació és molt senzilla (es deu a l'etimologia), però la pregunta ni tan sols seria pertinent, perquè infringir ('Violar un pacte, una llei, una regla; transgredir') i infligir ('Aplicar una pena a algú') no tenen gran cosa a veure; de la qual cosa en concloem que els aspectes sonors o fonètics tenen força més rellevància que no ens pensem.

Més curiositats. Alerta que aquesta és grossa, eh?: el substantiu refrany. Del llatí popular refrangere, refet sobre el clàssic refringere. Oi que no ho hauríeu dit mai? Doncs ves per on, un mot tan atàvic com refrany té una relació directíssima (en aquest cas via verbal: frangere, 'trencar') amb la fracció.

Vaig acabant. Completen el paisatge singular de la família el substantiu efracció, gens conegut en la vida quotidiana, però segurament habitual per a lectors de novel·la negra i seguidors de la crònica de successos perquè és el mot que designa l'acció de 'forçar una porta o finestra per accedir il·legítimament a un domicili'. "Cap senyal d'efracció?" és una cosa que volen saber els comissaris quan els seus agents els expliquen la mecànica del delicte.

I finalment la medalla al més original de tots és per a un arbust conegut amb els noms de 'vern menut' o 'vern bord' que també rep el de fràngula "a causa de la fragilitat de la seva fusta".

A l'article esmentat al principi suggeria la possibilitat de redactar una paràbola moral a partir de les evocacions (fractura/factura, fragor/batalla) que alguns membres d'aquesta família evoquen. Una setmana després, veient el que passa a la sala del tribunal en qüestió, constato que no val la pena perquè, una vegada més, la realitat supera la fracció.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/10/2025
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: Autòmat
És com si hi hagués una mena de llei còsmica que regulés la freqüència d’aparicions de conceptes en els debats (en la construcció de relats, més ben dit), en funció d’alguna cos...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 13/10/2025
Hispanidat
No, no patiu que el títol no està mal escrit, o si més no està escrit a consciència, amb aquesta terminació a la mallorquina que... Deixa, deixa, val més que comenci pel començament.Tot ha estat...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/10/2025
Volta (i 4)
Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígraf llaminer, oi?), que tot ...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/09/2025
Volta (3)
Les dues setmanes anteriors hem resseguit la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats, però ens en va deixar tants que primer vam veure els vulgars (que, com de cost...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71