RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 24/01/2023
 
Cimera


Pau Vidal

Filòleg, traductor i
escriptor

Avui us endureu un parell de petites sorpreses d'aquelles que ens dona la vida i els diccionaris encara més. Però anirem a pams.

Cim és un mot d'ús poc freqüent fora de l'àmbit de l'excursionisme i el muntanyisme, on, en canvi, com és natural, sona sovint. Tanmateix, es va popularitzar l'any 1982 arran de l'èxit de la segona expedició catalana a l'Everest, la de la famosa exclamació "Hem fet el cim!". En realitat, cal dir que continua essent de presència escadussera en l'àmbit general, on solament perviu precisament en aquesta expressió, que sí que s'ha esquitllat al llenguatge quotidià, fins i tot de vegades en clau irònica ("Amb aquest arròs a la cassola es pot dir que has fet el cim de la teva carrera de cuiner").

Això sí, hi ha una subespècie de catalans que sí que la fan anar sovint. A la zona de la Selva i la rodalia és ben viva la locució al cim de en el significat de damunt de: "Deixa la cassola al cim de la taula" és una frase quotidiana a Breda o Sant Celoni, per exemple, que als altres ens fa gràcia.

I ara ve la primera sorpreseta. Cim és derivat d'una paraula encara més infreqüent, cima. Un fenomen una mica insòlit, això que el derivat sigui més curt que la matriu, però l'etimologia ens ho explica bé: cima ve del llatí cyma, 'brot o tija tendra de la col i altres plantes', i aquesta del grec kyma, 'brot tendre; ona, ondulació'. Més endavant va prendre el sentit de 'capdamunt dels arbres' i posteriorment el de 'punt culminant' en general; el masculí cim, més tardà, s'extragué de cima per derivació morfològica i segurament també per influx de sinònims com som i cap. D'aquí que existeixi per exemple el verb encimar, 'netejar o esporgar els arbres pel cim' (però, en canvi no, alerta, el substantiu encimera per referir-se al pla de marbre de la cuina, que és castellanisme).

La segona curiositat és que el sentit modern de cimera (el tradicional no hi té ben res a veure: 'guarniment que s'acobla al casc o a la corona, consistent en figures o objectes vistotsos'. Com no costa gaire de deduir, rep aquest nom justament per la posició que ocupa, a dalt de tot), la segona curiositat, deia, és molt més recent. En el significat de 'reunió o trobada d'alt nivell' no té gaires anys, és tot just del segle XX, i és per això que en alguns diccionaris el recullen com a secundari. Que tant de bo fos el que apliquéssim a cimeres com la que ens hem hagut d'empassar vulgues no vulgues aquests dies recents: secundària, o terciària, o fins i tot residual, vestigi d'una època (si mai arriba) en què no ens deixarem trepitjar més per l'arrogància de les suposades potències.

Articles anteriors
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 28/07/2026
Massificació
Un cas curiós, el del mot massa: un d’aquells poc usuals en què el deixeble ha superat clarament el mestre. L’original és el substantiu, pres directament del llatí massa amb el mateix significat, i d’on s...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 21/07/2026
Síndrome d’Estocolm
Vam començar el Mundial de futbol fent rodar mots d’abast planetari (món, precisament, el pare de mundial) i ara el tanquem estrenyent tant i tant l’objectiu que ens cenyirem al perímetre de casa. Roda el món (...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 07/07/2026
Saltaran espurnes
Inevitablement en aquesta columna ja hem fet rodar foc i incendi (en aquest país cada estiu estem igual), però, ves per on, no hi han sortit mai ni espurnes ni guspires ni algun altre sinònim que ara veurem.Fins a la meva generac...
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT: 30/06/2026
Migrants emigrants
Si una cosa ha quedat clara ara que s’ha tancat el termini establert per a l’anomenada regularització de migrants a l’Estat espanyol és que aquest mot s’ha imposat clarament a la forma tradicional, emigrants. A m...
 
Veure més articles
 


AMIC - Qui som? - Avís legal
Rambla de Catalunya, 14 1r - 08007 Barcelona
Tel. 93 452 73 71